SESSIÓ DEL DIA 19-2-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II APÈNDIX: CARTA A UN JOVE MONJO (pàg. 323-334).

 

 

Dirigit als nous monjos, (i als que intuïm aquesta nova consciència), Panikkar proposa una entesa entre l'ascetisme de la interioritat, -l'ideal monàstic de perfecció de l'home-, i l'ascetisme de l'exterioritat, -que treballa per la perfecció del món (acció)-. Suggereix el camí de la naturalesa: sense haver de plantar un arbre nou, una branca de l'antic -sense perdre la saviesa antiga-, pot ser replantat de nou a la terra, y brollar de nou, de forma independent, extraient de la Mare Terra els nutrients que requereixen tant el nou monjo, i els que vivim la nova consciència. (¿No té certa similitud al que feu Jesús, portant la veritat i la gràcia, renovant l'antiga llei Mosaica?). 

No fa falta, doncs una ruptura total amb la tradició; ni tallar de cop el cordó umbilical de la  sàvia que va alimentar les antigues arrels; cal estar atents a la nova consciència de la "secularitat sagrada", i créixer en harmonia, en coneixement i en llibertat, -com fills del pare-,  trobant el seu Esperit al nostre interior. 

Per això cal  tenir confiança: allí on és l'Esperit hi ha la llibertat, i l'amor foragita les pors;  el cor-atge, que significa posar en acció el cor, impulsarà les llavors, al vent, i donaran els seus fruits.  

Les virtuts de la Fe, de l'Esperança i de la Caritat, han de ser cosmo-lògiques: la fe no es te en objectes externs, sinó en la pròpia disposició de si mateix; l'esperança, ho es en relació  als ideals que s'intueixen en un mateix; i l'amor es va expandint en la mesura que som transparents i el deixem passar a través nostre. 

Nomes creient en Deu es desvetlla la confiança en un mateix.

 

 

Comentari a la sessió anterior: Evolució de la consciència, en el camí d'assolir l'humanum (la perfecció):

       ·         A les tribus antigues, a través del 'xaman', s'interpreten els 'designis divins'.

·         Adorant als  deus del be i del mal del Zoroastrisme, és politeisme.

·         En el Deu únic del "poble escollit"  apareix el monoteisme.

·         Es en la 'secularitat sagrada', de Jesús, que diu: "ni gentil, ni jueu ni cristià".

·         En nosaltres, quan se'ns diu que el regne del cels es dintre nostre.

·         Es en Jesús,  quan retornant  l'Esperit  al Pare, (perichoresi), esdevé el Crist total.

·         Se'ns obre a la Trinitat i a la cosmoteàndria, quan se'ns diu "fills i hereus".

·         En la  consciencia "Jo soc", i l'"aham asmi" hindú, s'ha manifestat al mon.

·         Desapareixent tot "no-ser", esdevé l'única presencia del que Es.

  

  PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 9-3-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". "EL MONJO HINDÚ", CAP III CARTA A ABISIKTANANDA SOBRE EL MONAQUISME ORIENTAL I OCCIDENTAL (pag. 367-398),

-----------------------------------------------------