SESSIÓ DEL DIA 9-3-2019. . L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". "EL MONJO HINDÚ". CAP. III CARTA A ABISIKTANANDA SOBRE EL MONAQUISME ORIENTAL I OCCIDENTAL (pag. 367-398)
-----------------------------------------------------

En Raimon, descriu la vivència que el monjo Abhisiktananda, (Henri Le Saux), va tenir al mon hindú durant decennis, a través dels seus diaris i escrits, -com a suport del que vol expressar-; destaca l'angoixa com a una constant en l'experiència de la seva vida. Veu com ell distingeix la superficialitat versus l'experiència profunda; i també el caràcter no conceptual, sinó existencial del 'problema' entre el advaita i el cristianisme; en la roda del samsara, destaca també la  dificultat d'una mútua harmonització. Oposa el conflictes doctrinals, la ortodoxia (doxa=doctrina) 'versus' experiència de vida inspirada en l'Esperit ortopraxis (praxis=vida); d'aquí sorgeixen les dificultats i angoixes lligades a allò aprés i viscut. 
 

Segons Panikkar, el punt vulnerable d'Abishiktananda es la doctrina, la formulació; però no la 'superficialitat', perquè la seva experiència és una experiència profunda: si bé rebutja el paper de l"i.luminat" (el bodhisattva), manté en canvi un  rigor absolut en la crida interior. Aquesta crida....:  

"No era tant una inclinació a fer això o allò, com una set de ser, -com sovint escrivies al teu diari els últims anys:  ¿Fer? ¿Fer què? No soc aquí per fer coses, sinó per ser»" 

Hi han dos 'amors' en la tensió advaita-cristianisme: no és un conflicte acadèmic o dialèctic, sinó existencial; per això té por per les conseqüències negatives pel cristianisme, derivades de l'acceptació de l'advaita. Veu en ell una crida existencial de l'advaita, i alhora  un amor apassionat alCrist.

"Sí, tenies dos amors, i aquests dos amors -pel marga ('camí') cristià i pel dharma ('religió') hindú –van lluitar dins teu durant els vint-i-cinc anys d'estada a l''India. Només cap al final...sembla que els dos amors van arribar a una harmonia".

Pensaves: atès que l'experiència verdadera és irresistible, pot reportar aquesta crida conseqüències negatives pel cristianisme? 

Per unir la tradició occidental amb l'experiència advàitica no n'hi havia prou amb viure aquesta experiència.

Va veure en ell que calia cremar les adherències (o aferraments) artificials de l'èsser occidental, però en canvi manté la resurrecció de la carn, la qual cosa es oposada a l'advaita; es troba per tant, entre comprensions oposades del real, amb la impossibilitat de sintetitzar advaita i cristianisme conceptualment: 
 

Veu que per assolir la llibertat es necessària la identificació entre la nostra essència i la nostra existència: la solitud perfecta, l'autenticitat absoluta s'assoleix només quan el nostre ésser arriba a la identificació entre la nostra essència i la nostra existència, Només aleshores podem actuar d'una manera natural i espontània, això és: en perfecta llibertat.
 

Panikkar veu en ell també que l'important no és l'ortodoxia (la correcció de la doctrina), sinó l'ortopraxi (el seguiment de l'Esperit); i en aquest sentit, Panikkar dirà que el monaquisme absolut no és cristià. La vocació monàstica extrema, (.... impossible de viure), li porta a Abhisiktananda a l'advaita. Per a ell, les concepcions, formulacions, i doctrines tenen un valor relatiu. L'experiència mística és impossible de ser expressada. 

Destaca en ell que cal una sortida de l'antinòmia encarnació-transcendència, i de la tensió i apatia existencial per mitjà de l'amor concret; curiosament, Abhisiktananda ho trobarà en l'experiència de paternitat derivada de la convivència amb un sisya , un veritable deixeble, a les darreries de la seva vida.

... havies descobert una dimensió humana fonamental: la paternitat. El rigor del teu ideal abstracte es va diluir en l'amor i l'escalf d'aquell encontre concret. ....D'una altra banda, des del punt de vista existencial, vas esdevenir «pare», Aquesta vegada la paternitat va fer que fossis més humà, més capaç d'estimar el concret, amb un amor que tenia nama i rupa ('nom' i 'forma'). Et comportaves amb totes les atencions, fins i tot senties ànsia envers aquest teu fill, i així el teu ideal de l'acosmisme es va esfondrar davant de l'experiència no ja de ser mestre, sinó de ser pare: ...

Les preguntes finals que se'n fa Panikkar : "quin valor té avui dia el monaquisme"?; es tracta de "¿Cims nevats inaccessibles o valls tenebroses?". Cal trobar la creu i el sofriment com a mitjà i no com a fins en si mateixos; i el valor, tant  de  la fidelitat a les pròpies conviccions, com el de l'obertura a l'Absolut i l'obediència a l'Esperit. 

 

  PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 13-4-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. Tercera part " INVITACIO A LA SAVIESA" (pàg. 405-433),

-----------------------------------------------------