QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES.

___________________________________________
Connexions:

Raimon Panikkar - Fundació Vivarium
http//www.raimon-panikkar.org/catalano/biografia.HTML
Any Raimon Panikkar
http//cultura.gencat.cat/ca/anyraimonpanikkar/inici/

diumenge, 11 de novembre de 2018


SESSIÓ DE 15-10-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg. 307-315).
 
a Problemes pràctics

Es deia, que el monjo nº 1 es l'arquetip, -la dimensió central que es troba en l'ésser humà-, l'humanum. El monjo nº 2 son els nous que intenten cultivar el nº 1; i el monjo nº 3, les formes tradicionals del monaquisme institucionalitzat.

El problema pot ser: ?com es relacionen els monjos 2 i 3?. ¿Com portar el monaquisme contemporani, el de l'espiritualitat de la vida activa, de les comunitats mixtes d'homes i dones, dels estils de vida intercultural, etc. del monjo modern núm. 2?. Amb l'ajut del monjo núm.3, el núm. 2 pot arribar a un pluralisme mes sa, i veure alhora la font d'inspiració del núm. 3, evitant  així, que es trenqui el vincle de la tradició: es pot dir que al monjo núm. 3 li cal "baixar" una mica per tal que el núm. 2 pugui "pujar" en les noves temptatives per arribar al nou model de monaquisme. Cal un diàleg entre ambdós, car n'hi han ja alguns experiments.

En referència als estils de vida monàstic, es fa esment de 4 característiques:

1. La pobresa, recordant que en les societats més antigues mai s'ha considerat reduït a un aspecte  purament econòmic. Els monjos mendicants practicaven  bàsicament una forma de viure, (els bikkhu indis); i també a l'occident cristià apareixen ordres mendicants. Posteriorment, amb la paneconomia, sembla traslladar-se la qüestió a temes de fam i la injustícia, oblidant les paraules "benaurats els pobres en esperit". 

2. Sobre els monjos casats. Lligat al tema dels nous matrimonis, els casats ens fan canviar la manera de concebre el matrimoni. Però la qüestió fonamental és si el celibat pertany o no a l'essència del monaquisme. Si ens atenem al monjo núm.1, un arquetip de la dimensió monàstica, estarem d'acord amb la seva compatibilitat amb el matrimoni. I encara que el celibat per Panikkar té un gran valor. -a posteriori-, s'hi presenten 2 casos:
 
     a) Sobre si el celibat pertany a l'essència del monaquisme, tenint en compte  altres teories i pràctiques d'altres religions, respon que NO. Doncs les raons d'haver optat pel celibat son tres: 1, que hagués sigut impossible amb gent casada; 2, que el matrimoni ha tingut sempre un paper secundari  respecte de l'objectiu prioritari, la perfecció humana; i on el monaquisme femení ha tingut sempre un paper secundari, subordinat; 3, que degut a considerar el monaquisme com a vita angèlica: l'ideal monàstic pretén ser "sobrenatural", no al nivell del pla mundà.
 
3. El compromís personal amb el món. Encara que en d'altres 'ordres' existeix el compromís personal, a part del carisma col·lectiu de la seva congregació, això no passa en el cas del monjo. Els monjos cristians  han estat poc o molt influïts per aquest ideal col·lectiu. Potser els jesuïtes podrien ser un exemple d'aquesta adaptació del ideal monàstic a la mentalitat del seu temps.  Però Panikkar veu que el compromís del monjo no pot ser una activitat institucionalitzada sobre bases col·lectives com el cas dels hospitals o les escoles, sinó una implicació personal en aquell entorn on viu. El compromís amb el mon  no tindrà èxit mentre sigui només un afer purament individual.
 
4. La sexualitat, Considerat tradicionalment el monjo com un ésser asexuat, -sublimant el impulsos sexuals-, contrasta amb el monjo d'avui dia, especialment a occident veu que les necessitats sexuals estan al servei de l'espècie i no de l'individu. Les àrees a tenir present, segons ja s'han tractat anteriorment, son: a) El cos. b) El sexe, en el sentit del plaer de la polaritat, que pot convertir-se en una activitat contemplativa. c) L'amistat, que necessita d'una neta distinció de les dues posicions extremes: o veure-la com una com una sexualitat disfressada i a voltes malaltissa o considerar-la com una relació totalment asexual. d) Sexualitat genital, que s'hauria de distingir de la sexualitat de la relació humana en el sentit ja esposat. e) El celibat.
 
  b Qüestions teòriques

Si tant  a través el monjo núm. 2, com a través del núm. 3 com a arquetips, es pot tenir accés al monjo núm.1, ¿hem de reconèixer que estem davant del mateix arquetip, o hem de considerar que es tracta d'un novum?es a dir, ¿son incompatibles el monjo nou i el vell, o es tracta d'una reforma, o d'una mutació, o d'una cosa nova?. Es remet al proper capítol.
 
 Comentaris: s' indica que el núm. 2 pot estar integrat per persones casades, que, en viure la espiritualitat, i realitzant el Crist, poden ser com els monjos./  tots tenim una trucada interior per a ser monjos. / molta gent es diu creient, però no 'transmeten' amor; i es vivint en l'humanum, com l''harmonia' apareixerà entre tots./ els monjos de Montserrat, son ordres religioses d'avui del grup 3. /en la visió budista, es deixa la pregunta sobre Deu, però el seu fons es ensenyar a estimar als altres, (la compassió)./ la visió de la cosmoteàndria pot permetre contemplar en tot rostre que veiem, (veïns, etc.), -i abans deixàvem de banda-, el 'rostre' del Crist.


PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 17-11-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg.314-327).

-----------------------------------------------------

dijous, 11 d’octubre de 2018


SESSIÓ DE 15-09-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg. 295-307)
 
SÍNTESI

Es fa una presentació a través de tres problemes i una quarta reflexió mes general. El primer,

I. EL MODEL INTERCULTURAL

  On presenta la hipòtesi trinitària amb un teló de fons d'un model científic i d'un paradigma  judeocristià. En el primer, que es representa en el temps, de forma lineal, apareix inicialment la matèria primera, (1) -el Kosmos-, seguit de la de l'Antropos, (2), i que finalment acabarà en El Diví, (3)
 


En el segon, apareix Deu com a generador de tot, però te 3 punts de contacte amb el mon:  a: la creació, punt inicial; b. l'encarnació, on el Diví baixa al mon temporal; c. la parousia o 'la recapitulació de tot' en Deu (S. Pau), reabsorbint tota la creació, tal com es va iniciar. En el tercer, la disposició segons aquest 'mandala', ajuda a entendre la visió trinitària, dintre de  la qual es pot  contemplar el centre. La  dimensió  monàstica representa aquí la recerca del centre, suposant que es del tot simple. En canvi, el monjo modern el voldria atènyer per integració.     
   

El monjo, doncs, pot existir en les diferents cultures, ideologies i maneres de concebre el mon. Però dependrà de les condicions i creences socials sobre on es creu trobar aquest centre, com diu el punt segúent.                                                

2 EL REPTE SOCIAL

Que es aquest repte? Simplificant, que el sistema de funcionament del mon es a prop del col·lapse. Mai no hi ha hagut un sistema ideal. Els grans imperis varen caure, però tingueren successors i cabdills que aprenien  les lliçons, o repetien errades; però es podrien dir "universals". Avui, però, els sistemes son multiculturals i multi ideològics, i no presenten ni successors ni beneficiaris ni alternatives. Quan el centre era Déu, es centrava l'esforç de l'home -i el de l'univers-, en la seva recerca; el centre es trobaria en la parousia, al final, de tot, al "judici final'. Ara, s'ha de cercar no nomes en Deu, també en tot allò que es material i humà, es a dir, en la cosmoteàndria, i això afecta també a que, en la recerca de la tasca monàstica s'ha de buscar Deu en els camins de la política, la societat, la economia, la ciència, i la cultura. Cal doncs:

Objectius clars: com son: a) la formació, amb la prèvia in-formació, sinó es vol caure en la indiferència i en la
insensibilitat; b) un estudi contemplatiu d'aquests problemes, no només aplicant solucions tècniques, sinó aplicant mètodes que integrin la contemplació i la vida d'acció contemplativa; c) invitació a actuar en la comunicació, en simbiosi amb el mon sencer (la fe sense obres.....)

3. PROBLEMES ANTROPOLÒGICS.

L'escàndol de fonamentar-se nomes en la tecno-ciència prové de que aquest  punt de vista vol ser racional; i en canvi, cal redescobrir el lloc i la funció del mythos, resituant el paper del racional, dintre del mon cosmoteàndric. No es pot caure en cap paradigma científic. Necessitem superar el logos i l'ortodòxia.Sinò, l'eidos dels Platònics deixaria de ser el criteri suprem. És el que vol indicar amb la nova innocència; l'home es també esperit, i no esta subordinat al logos. Es també mythos, i es també cos, que no es pot reduïr a la ment.

Diversos tipus de monjo: El monjo nº 1 es l'arquetip, la dimensió central que es troba en l'ésser humà. El monjo nº 2 es la gent i grups que intenten cultivar el nº 1; el monjo nº 3 remet a les formes tradicionals del monaquisme institucionalitzat.


   PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 20-10-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg. 307-315, en referència a 315-327).

-----------------------------------------------------

diumenge, 9 de setembre de 2018


SESSIÓ DE 07-07-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble. (pàg. 287-294)
  
4  EPÍLEG

El Cànon del deixeble no ha d'oferir cap model; ni tampoc respostes. Aquestes han de ser elaborades de manera única, personal, de manera única i existencial. la solució no és de cap manera individual, sinó personal

Discussió (preguntes i respostes):

  P.  ¿Que es pot dir encara sobre el concepte del 'fuga mundi' (fugida de mon), en aquesta nova comprensió del món, així com de la pròpia relació del monjo amb ell?.

R. No crec que l'espiritualitat contemporània hagi de subscriure totes les idees d'èpoques passades. Quan hem parlat de mutació, que implica canvi i continuïtat alhora: incorporació del 'nou' sense cap ruptura total. Prové d'un dinamisme intern i d'un empelt extern.

Respecte a la 2ª part, es planteja anar envers el mundus, l'actual Sistema. El fuga mundi no seria un anti-sistema o contra-sistema sinó una no-acceptació de les maneres com es plantegen els problemes a l'actualitat: no adequar-se a les regles, i tanmateix jugar el joc; ens trobem participant del joc, però sabent que no som "del món". La resistència civil, accepta el marc, però no es conforma amb les normes, i va contra les que son injustes i inhumanes."

P.    Es planteja la preocupació per l'aflicció, per l'esterilitat de no tenir fills, així com el tema de la "infecunditat i vida religiosa".

Cal tenir en compte que la tradició del celibat monàstic no és pas universal.

La insistència individual, i el sentit històric del temps, amb la concepció espiral de la realitat, garanteixen que no es perd res si no es tenen fills.

 P.   En la recerca, no de la perfecció, sinó de la totalitat en el monaquisme, s'ha seguit el camí apol·lini; però ¿que passa amb el costat dionisíac, que sembla no existir? Y també, ¿com integren tant el monjo com la monja, els elements oposats, de mascle i femella, en la consecució de la totalitat?

R. El patró apol·lini respon al model racional de la recerca de la perfecció en la bellesa.  Però l'aspecte dionisíac ha de provenir d'una sana espontaneïtat, responent a la llibertat dels sentits; per tant, cal "no ofegar l'esperit" i puresa de cor, per una veritable espontaneitat.

Respecte al segon punt, la integració entre masculí i femení és totalment saludable i necessària, i s'han donat exemples en la tradició monàstica cristiana. La sexualitat impregna cos, esperit, tot l'ésser, les amistats i les relacions: la normalitat és, doncs, la interacció. Es pot descobrir que quan menys consciència es té del sexe del interlocutor, més està el joc la vostra sexualitat, -entenent per sexualitat aquesta polaritat, aquest ying-yang de l'ésser humà).


La integració es realitza conquerint la llibertat interna i externa: aquesta seria la nova innocència que impregna l'esperit, les intencions i tota la resta. En canvi, quan 'vull posseir', es cau en la concupiscència.


Respecte a com integren tant el monjo com la monja, els elements oposats, en la consecució de la totalitat, proposa una obertura vers l'animus en la monja, i vers l'ànima en el monjo, si s'accepten aquestes nocions 'junguianes'. Cal no ser al·lèrgics; en llenguatge tradicional, s'anomena puresa de cor.

PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 015-09-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". Part III SÍNTESI. (pàg. 295-312).
-----------------------------------------------------

dimarts, 3 de juliol de 2018


SESSIÓ DE 09-06-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble. (pàg. 275-287)

h  La primacia de la santedat

Glossa

El monjo viu per adquirir la santedat total; no com el sacerdot, ni l'artista, ni el científic; ell, busca l'Absolut, ja sigui el Déu, -o no-, (com els budistes). Tampoc ho fa a través del matrimoni, la feina, l'art, ni la busca tampoc en el sagrat, com ho fa el sacerdot, car  la santedat, -com a dimensió profunda de la realitat-, pertany a tots, tant al profà com al sagrat.
   El sant és el centre de tota cosa i activitat, però paradoxalment, està també separat de la resta de coses; essent el centre de tot, el monaquisme no té per això, el monopoli de la perfecció; aquesta, ho pot ser també l'esfera, -distinta d'ell-, però necessària per assolir la plenitud total, que és comunitària, cosmoteàndrica.

Comentari (la mutació)

L'espiritualitat de nostres dies sembla estar fent una important mutació: creure en la santedat del secular: però el secular pertany, -també-, al veritable centre de la realitat; o dit a la inversa, la santedat és també el centre del secular, actuant de vegades com a catalitzador que activa el procés.
    El monaquisme actual te clar que no pot renunciar al mon secular; ni a l'activitat que es derivi; la 'perfecció' no el pot alienar ni exiliar de la realitat, per 'bruta' que sigui. La presa de consciència del secular ha crescut  paral·lelament amb la santedat; i d'això es deriva que el secular arriba a ser tant important com l'altra vida. Aquest canvi ens diu, que la separació entre el  secular i el sagrat és insostenible; i que la veritable vida no pertany a un altre mon, sinó que és la introducció del 'real' dintre de les 'aparences', -o incorporació del 'diví' dins l''humà'-, i assolir la veritable harmonia en aquest mon.

i   El record de la Realitat Útima i la seva presència constant.

Glossa

Inicialment, per al monjo, el fet de re-cordar l'existència de l'Absolut s'ha convertit en un fet ontològic, (propi del ésser) i s'ha constituït com a 'centre' del de la seva vida: el fet psicològic de la conveniència i utilitat de tal record, esdevé així l'eix de la vida monàstica. Enrere això, -tan seriós-, hi pot estar el 'viure' la 'contingència' de tota cosa, i també, la fi, i la mort de tot: "És la confrontació amb la mort on el monjo situa el seu encontre amb l'última Realitat"(diu D. Steidl-Rast). Aquesta és l'"experiència bàsica, allò que fa que l'home es faci monjo"; o també: perquè ha plantat cara a la mort.
    És l'experiència de la Realitat Última la que encisa el monjo a simplificar la seva vida, culminant, a través del misteri de la mort, l'accés a una vida nova.

Comentari

La intuïció "nirvana es samsara" del monjo modern que contempla que els 'bons fruits' s'han de donar aquí a la terra; i que el cent per u, és també d'aquesta vida.
    Es veu inquiet sols amb preocupació per la mort i per l'escatologia (fins últims). No vol experimentar tan sols amb idees, sinó en la seva pròpia vida. En comptes d'una mort com a punt final de tota cosa, busca com això serà possible tenint només una vida.


PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 07-07-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble.(pàg. 287-294).
-----------------------------------------------------

dimecres, 6 de juny de 2018


SESSIÓ DE 12-05-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble. (pàg. 260-275)

g  La plenitud de la persona més enllà de l'individu

L'individu, s'identifica erròniament amb el seu cos material, com una peça que val per sí mateixa, aïllada, amb una carta d'identitat, o bé un número de la Seguretat Social. La persona, en canvi, incorpora la complexa trama de relacions constitutives de l'home i, per 'ser-ne' un jo, necessita alhora del tu; després, ambdós requeriran de una tercera persona; sinó, es converteix en un ésser aïllat, sense personalitat, aliè  a la recerca espiritual del monjo, que busca la reforma de la totalitat de la seva persona, com a reflex de tota la realitat.

Aquesta reforma de la persona es troba primer en la fraternitat de la comunitat, en l'Església; i en el monestir, que és més que una família, i on l'abat és l'abba, el Pare.

Comentari

Avui dia, l'experiència monàstica ha arribat a ser universal, atès que els nous límits d'actuació estan tant en la recerca de l''Absolut com en el món que ens envolta. El 'dualisme' de l'antropologia tradicional (Déu i mon, eternitat i temps, nirvana i samsara), contrasta amb el 'monisme', on el destí de tots es la unió amb Déu, que es 'tot en tots'. En l'espiritualitat moderna el nou monjo no vol ser posat a part, sinó integrat en el tot. La perfecció no es troba amb la immolació de la persona, en el vot de l'obediència sinó actuant en totes les potencialitats del nostre ésser, escoltant l'Esperit, transcendent i immanent alhora.         

Aquests nous aires de l'espiritualitat moderna han d'assumir la unificació, integrant la totalitat del nostre ésser, o dit d'una altra manera: el cos, el sexe i la política formen part de la perfecció de la persona. En forma de Corol·laris:

La corporalitat
En comptes de ser un 'servent' nostre, el monjo actual vol poder dir que "ell és també el seu cos", i que aquest no un enemic o un pes mort. L'ascetisme no és tant la mortificació de la carn com la vivificació del cos. En el monaquisme tàntric, es veu la concepció que cada cosa és alhora tant material com espiritual, i que la salvació consisteix en la transformació de totes dues.

La sexualitat
Abans, la perfecció humana havia de sublimar el caràcter androgin de tota persona. Ara, tant es pot justificar el celibat, com l'existència de l'androgínia individual, i advàitica en cada persona.

La dimensió política
En el mon actual, si el monjo renuncia al mon de la polis, -en la recerca de l'Absolut-, també el mon pot renunciar y anar fent sense ell. A l'actualitat, no hi ha terreny neutral; refugiar-se en l'esfera sobrenatural i equival a decidir-se per una determinada política que es l'establerta a cada moment.

Comentari del grup: plantejat ja alguna vegada, diverses persones descriuen, per primer cop, experiències pròpies, en relació amb el text del dia, o amb la visió que d'ell té Raimon Panikkar.


PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 09-06-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble.(pàg. 275-287).
-----------------------------------------------------

dilluns, 7 de maig de 2018


SESSIÓ DE 17-03-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble (pàg. 254-266).

Durant la sessió se'ns va comunicar l'absència per greu malaltia, de Mª Assumpta Garcia Renau, El seu traspàs va ser a l'endemà, dia 18 d'abril de 2018.

La lectura prevista no es va poder realitzar; la utilització de paraules del llenguatge tradicional, va impedir tractar la visió d'en R. Panikkar sobre la benaurada senzillesa i la nova innocència, objecte principal d'aquestes reunions.

PROPERA SESSIÓ: dissabte 14-04-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble. (pàg. 254-266).

-----------------------------------------------------

SESSIÓ DE 14-04-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble (pàg. 254-266).

 f la consciència transhistòrica abans que la preocupació històrica

Glossa

El monjo, com a tal, viu primàriament en una presencia transhistòrica; l'arquetip monàstic intenta viure fora dels conceptes històrics, (com son l' l'ahir, l'ara i el demà), que ens fem sobre l'Absolut o la realitat. Però l'Absolut és temporalment immutable. Per tant, necessitem d'una consciència -mística, sobrenatural, intuïtiva, saviesa, anubhava, prajna jñana, dhyana, samadhi, amor-, que es troba fora de la història. El monjo vol transcendir aquest temps "triple" i retrobar-se, també aquí, en la senzillesa.

Comentari

La Transfiguració, -l'experiència Tabòrica-, és el símbol cristià de la percepció transhistòrica: l'ahir, l'ara i el demà estan presents alhora en les figures de Moisés, Elies, (el passat) que parlen (llavors) amb Crist ressuscitat (futur). És el que anomena la secularitat sagrada;  i això, no passa en el temple, sinó fora, a la muntanya; així es trenca la separació del profanum i fanum, el profà i el sagrat del llenguatge tradicional. La secularitat diària pot ser 'transfigurada' amb la mirada 'simple': aquesta visió és el Regne de Déu, aquí i ara.

El símbol buddhista que expressa una intuïció semblant és la naturalesa búddhica de totes les coses. La tradició mahayana expressa el mateix dient que samsara és nirvana i nirvana és samsara. L'hinduisme del vedanta remarca que ja som brahman, encara que no ens n'adonem.

La consciència transhistòrica ens ve a dir que el sentit de la vida, es assolir la més alta felicitat aquí i ara, en cada moment; la salvació, per a la majoria de les tradicions religioses, consisteix en viure la joia, la pau, ananda, nirvana; no cal imaginar-la en un futur llunyà, en una "cel" fora d'aquest mon. La "bona nova" que anuncià Jesús, ¿no és aquella dita que repeteix, "el regne del cel és dintre vostre"?. El monjo és aquell que dóna testimoni que podem assolir la pau i la joia de la nostra plenitud fins i tot en la pobresa.


PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 12-05-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble. (pàg. 263-282).
-----------------------------------------------------