QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET. VOLEM COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ENS TROBEM REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES.

___________________________________________
Connexions:

Raimon Panikkar - Fundació Vivarium
http//www.raimon-panikkar.org/catalano/biografia.HTML
Any Raimon Panikkar
http//cultura.gencat.cat/ca/anyraimonpanikkar/inici/


dilluns, 8 d’abril de 2019


  SESSIÓ DEL DIA 9-3-2019. . L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". "EL MONJO HINDÚ". CAP. III CARTA A ABISIKTANANDA SOBRE EL MONAQUISME ORIENTAL I OCCIDENTAL (pag. 367-398)
-----------------------------------------------------


En Raimon, descriu la vivència que el monjo Abhisiktananda, (Henri Le Saux), va tenir al mon hindú durant decennis, a través dels seus diaris i escrits, -com a suport del que vol expressar-; destaca l'angoixa com a una constant en l'experiència de la seva vida. Veu com ell distingeix la superficialitat versus l'experiència profunda; i també el caràcter no conceptual, sinó existencial del 'problema' entre el advaita i el cristianisme; en la roda del samsara, destaca també la  dificultat d'una mútua harmonització. Oposa el conflictes doctrinals, la ortodoxia (doxa=doctrina) 'versus' experiència de vida inspirada en l'Esperit ortopraxis (praxis=vida); d'aquí sorgeixen les dificultats i angoixes lligades a allò aprés i viscut. 
 
Segons Panikkar, el punt vulnerable d'Abishiktananda es la doctrina, la formulació; però no la 'superficialitat', perquè la seva experiència és una experiència profunda: si bé rebutja el paper de l"i.luminat" (el bodhisattva), manté en canvi un  rigor absolut en la crida interior. Aquesta crida....:  

"No era tant una inclinació a fer això o allò, com una set de ser, -com sovint escrivies al teu diari els últims anys:  ¿Fer? ¿Fer què? No soc aquí per fer coses, sinó per ser»" 

Hi han dos 'amors' en la tensió advaita-cristianisme: no és un conflicte acadèmic o dialèctic, sinó existencial; per això té por per les conseqüències negatives pel cristianisme, derivades de l'acceptació de l'advaita. Veu en ell una crida existencial de l'advaita, i alhora  un amor apassionat alCrist.

"Sí, tenies dos amors, i aquests dos amors -pel marga ('camí') cristià i pel dharma ('religió') hindú –van lluitar dins teu durant els vint-i-cinc anys d'estada a l''India. Només cap al final...sembla que els dos amors van arribar a una harmonia".

Pensaves: atès que l'experiència verdadera és irresistible, pot reportar aquesta crida conseqüències negatives pel cristianisme? 

Per unir la tradició occidental amb l'experiència advàitica no n'hi havia prou amb viure aquesta experiència.

Va veure en ell que calia cremar les adherències (o aferraments) artificials de l'èsser occidental, però en canvi manté la resurrecció de la carn, la qual cosa es oposada a l'advaita; es troba per tant, entre comprensions oposades del real, amb la impossibilitat de sintetitzar advaita i cristianisme conceptualment: 
 
Veu que per assolir la llibertat es necessària la identificació entre la nostra essència i la nostra existència: la solitud perfecta, l'autenticitat absoluta s'assoleix només quan el nostre ésser arriba a la identificació entre la nostra essència i la nostra existència, Només aleshores podem actuar d'una manera natural i espontània, això és: en perfecta llibertat.
 
Panikkar veu en ell també que l'important no és l'ortodoxia (la correcció de la doctrina), sinó l'ortopraxi (el seguiment de l'Esperit); i en aquest sentit, Panikkar dirà que el monaquisme absolut no és cristià. La vocació monàstica extrema, (.... impossible de viure), li porta a Abhisiktananda a l'advaita. Per a ell, les concepcions, formulacions, i doctrines tenen un valor relatiu. L'experiència mística és impossible de ser expressada. 

Destaca en ell que cal una sortida de l'antinòmia encarnació-transcendència, i de la tensió i apatia existencial per mitjà de l'amor concret; curiosament, Abhisiktananda ho trobarà en l'experiència de paternitat derivada de la convivència amb un sisya , un veritable deixeble, a les darreries de la seva vida.

... havies descobert una dimensió humana fonamental: la paternitat. El rigor del teu ideal abstracte es va diluir en l'amor i l'escalf d'aquell encontre concret. ....D'una altra banda, des del punt de vista existencial, vas esdevenir «pare», Aquesta vegada la paternitat va fer que fossis més humà, més capaç d'estimar el concret, amb un amor que tenia nama i rupa ('nom' i 'forma'). Et comportaves amb totes les atencions, fins i tot senties ànsia envers aquest teu fill, i així el teu ideal de l'acosmisme es va esfondrar davant de l'experiència no ja de ser mestre, sinó de ser pare: ...

Les preguntes finals que se'n fa Panikkar : "quin valor té avui dia el monaquisme"?; es tracta de "¿Cims nevats inaccessibles o valls tenebroses?". Cal trobar la creu i el sofriment com a mitjà i no com a fins en si mateixos; i el valor, tant  de  la fidelitat a les pròpies conviccions, com el de l'obertura a l'Absolut i l'obediència a l'Esperit. 

 

  PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 13-4-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. Tercera part " INVITACIO A LA SAVIESA" (pàg. 405-433),

-----------------------------------------------------

 

diumenge, 3 de març de 2019


  SESSIÓ DEL DIA 19-2-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II APÈNDIX: CARTA A UN JOVE MONJO (pàg. 323-334).

 
 
Dirigit als nous monjos, (i als que intuïm aquesta nova consciència), Panikkar proposa una entesa entre l'ascetisme de la interioritat, -l'ideal monàstic de perfecció de l'home-, i l'ascetisme de l'exterioritat, -que treballa per la perfecció del món (acció)-. Suggereix el camí de la naturalesa: sense haver de plantar un arbre nou, una branca de l'antic -sense perdre la saviesa antiga-, pot ser replantat de nou a la terra, y brollar de nou, de forma independent, extraient de la Mare Terra els nutrients que requereixen tant el nou monjo, i els que vivim la nova consciència. (¿No té certa similitud al que feu Jesús, portant la veritat i la gràcia, renovant l'antiga llei Mosaica?). 

No fa falta, doncs una ruptura total amb la tradició; ni tallar de cop el cordó umbilical de la  sàvia que va alimentar les antigues arrels; cal estar atents a la nova consciència de la "secularitat sagrada", i créixer en harmonia, en coneixement i en llibertat, -com fills del pare-,  trobant el seu Esperit al nostre interior. 

Per això cal  tenir confiança: allí on és l'Esperit hi ha la llibertat, i l'amor foragita les pors;  el cor-atge, que significa posar en acció el cor, impulsarà les llavors, al vent, i donaran els seus fruits.  

Les virtuts de la Fe, de l'Esperança i de la Caritat, han de ser cosmo-lògiques: la fe no es te en objectes externs, sinó en la pròpia disposició de si mateix; l'esperança, ho es en relació  als ideals que s'intueixen en un mateix; i l'amor es va expandint en la mesura que som transparents i el deixem passar a través nostre. 

Nomes creient en Deu es desvetlla la confiança en un mateix.

 
 
Comentari a la sessió anterior: Evolució de la consciència, en el camí d'assolir l'humanum (la perfecció):

       ·         A les tribus antigues, a través del 'xaman', s'interpreten els 'designis divins'.
·         Adorant als  deus del be i del mal del Zoroastrisme, és politeisme.
·         En el Deu únic del "poble escollit"  apareix el monoteisme.
·         Es en la 'secularitat sagrada', de Jesús, que diu: "ni gentil, ni jueu ni cristià".
·         En nosaltres, quan se'ns diu que el regne del cels es dintre nostre.
·         Es en Jesús,  quan retornant  l'Esperit  al Pare, (perichoresi), esdevé el Crist total.
·         Se'ns obre a la Trinitat i a la cosmoteàndria, quan se'ns diu "fills i hereus".
·         En la  consciencia "Jo soc", i l'"aham asmi" hindú, s'ha manifestat al mon.
·         Desapareixent tot "no-ser", esdevé l'única presencia del que Es.

  

  PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 9-3-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". "EL MONJO HINDÚ", CAP III CARTA A ABISIKTANANDA SOBRE EL MONAQUISME ORIENTAL I OCCIDENTAL (pag. 367-398),

-----------------------------------------------------

dilluns, 4 de febrer de 2019


SESSIÓ DE 19-01-2019. . L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II. SÍNTESI. (pàg.323-334).

  
Finalment,  Raimon Panikkar explica diu que si bé l'humanum (o sigui, l'aspiració a la perfecció, que es revela en la mesura en que l'altre  es comprès com, a altera part meva), pot ser tan simple com complex, el seu 'centre' (es digui: renunciació, conscienciació, nova innocència, pratityasamutpada, alliberament, plenitud, experiència mística), pot no ser únic en cadascú d'ells;  doncs no hi ha un únic centre, sinó que n'hi poden haver dos o més centres a la vegada. I en tant que components de la Realitat,  -múltiple i complexa alhora-, poden ser tots vàlids , car res no pot quedar fora d'ella.  Llavors anomena a aquest arquetip sagrada secularitat.
 
L'ascetisme de la interioritat, -l'ideal monàstic-, treballa per la perfecció de l'home, amb el predomini del coneixement; mentre que l'ascetisme de l'exterioritat, treballa per la perfecció del món (acció). Com realitzar la síntesi  d'aquests arquetips?
 
Cal acudir a la inter-relació; des de l'harmonia dels presocràtics passant per la concòrdia dels Rig-Veda, fins Sri Aurobindo, que diu que els problemes humans son d'harmonia, el fil conductor en la recerca humana es la secularitat sagrada, per la qual l'home sempre camina. Aquesta consciència només pot venir d'una experiència nascuda d'una praxi integral, (que requereix també d'un nou ascetisme). Una autèntica humilitat (reconegut per les tradicions monàstiques), és necessària per comprendre-ho. El veritable gnòstic de la tradició cristiana no és l'intel·lectual sinó el contemplatiu. I la contemplació mena a l'acció, doncs la comprensió contemplativa et porta a la realització total de la "cosa compresa"
 
Comentaris.
 
·         Es fa un comentari en veure que si l'home d'avui dia es mou en un mon temporal, les aspiracions que surten del seu l'interior, -subjectes al temps-, també ho seran; tant si es en nostra part divina (Déu transcendent) com en la humana (Déu immanent).
 
·         També, que si l'esperit existent en cadascú de nosaltres aspira a viure la recerca de la secularitat sagrada, té, en cert sentit, un punt de coincidència o semblança amb l'arquetip monàstic nº 1.
 

  PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 9-2-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II APÈNDIX: CARTA A UN JOVE MONJO (pàg. 329-334).
Com que el text es  breu, es proposa passar a la secció segona, "EL MONJO HINDÚ", CAP III CARTA A ABISIKTANANDA SOBRE EL MONAQUISME ORIENTAL I OCCIDENTAL (pag. 367-398),

-----------------------------------------------------

diumenge, 11 de novembre de 2018


SESSIÓ DE 15-10-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg. 307-315).
 
a Problemes pràctics

Es deia, que el monjo nº 1 es l'arquetip, -la dimensió central que es troba en l'ésser humà-, l'humanum. El monjo nº 2 son els nous que intenten cultivar el nº 1; i el monjo nº 3, les formes tradicionals del monaquisme institucionalitzat.

El problema pot ser: ?com es relacionen els monjos 2 i 3?. ¿Com portar el monaquisme contemporani, el de l'espiritualitat de la vida activa, de les comunitats mixtes d'homes i dones, dels estils de vida intercultural, etc. del monjo modern núm. 2?. Amb l'ajut del monjo núm.3, el núm. 2 pot arribar a un pluralisme mes sa, i veure alhora la font d'inspiració del núm. 3, evitant  així, que es trenqui el vincle de la tradició: es pot dir que al monjo núm. 3 li cal "baixar" una mica per tal que el núm. 2 pugui "pujar" en les noves temptatives per arribar al nou model de monaquisme. Cal un diàleg entre ambdós, car n'hi han ja alguns experiments.

En referència als estils de vida monàstic, es fa esment de 4 característiques:

1. La pobresa, recordant que en les societats més antigues mai s'ha considerat reduït a un aspecte  purament econòmic. Els monjos mendicants practicaven  bàsicament una forma de viure, (els bikkhu indis); i també a l'occident cristià apareixen ordres mendicants. Posteriorment, amb la paneconomia, sembla traslladar-se la qüestió a temes de fam i la injustícia, oblidant les paraules "benaurats els pobres en esperit". 

2. Sobre els monjos casats. Lligat al tema dels nous matrimonis, els casats ens fan canviar la manera de concebre el matrimoni. Però la qüestió fonamental és si el celibat pertany o no a l'essència del monaquisme. Si ens atenem al monjo núm.1, un arquetip de la dimensió monàstica, estarem d'acord amb la seva compatibilitat amb el matrimoni. I encara que el celibat per Panikkar té un gran valor. -a posteriori-, s'hi presenten 2 casos:
 
     a) Sobre si el celibat pertany a l'essència del monaquisme, tenint en compte  altres teories i pràctiques d'altres religions, respon que NO. Doncs les raons d'haver optat pel celibat son tres: 1, que hagués sigut impossible amb gent casada; 2, que el matrimoni ha tingut sempre un paper secundari  respecte de l'objectiu prioritari, la perfecció humana; i on el monaquisme femení ha tingut sempre un paper secundari, subordinat; 3, que degut a considerar el monaquisme com a vita angèlica: l'ideal monàstic pretén ser "sobrenatural", no al nivell del pla mundà.
 
3. El compromís personal amb el món. Encara que en d'altres 'ordres' existeix el compromís personal, a part del carisma col·lectiu de la seva congregació, això no passa en el cas del monjo. Els monjos cristians  han estat poc o molt influïts per aquest ideal col·lectiu. Potser els jesuïtes podrien ser un exemple d'aquesta adaptació del ideal monàstic a la mentalitat del seu temps.  Però Panikkar veu que el compromís del monjo no pot ser una activitat institucionalitzada sobre bases col·lectives com el cas dels hospitals o les escoles, sinó una implicació personal en aquell entorn on viu. El compromís amb el mon  no tindrà èxit mentre sigui només un afer purament individual.
 
4. La sexualitat, Considerat tradicionalment el monjo com un ésser asexuat, -sublimant el impulsos sexuals-, contrasta amb el monjo d'avui dia, especialment a occident veu que les necessitats sexuals estan al servei de l'espècie i no de l'individu. Les àrees a tenir present, segons ja s'han tractat anteriorment, son: a) El cos. b) El sexe, en el sentit del plaer de la polaritat, que pot convertir-se en una activitat contemplativa. c) L'amistat, que necessita d'una neta distinció de les dues posicions extremes: o veure-la com una com una sexualitat disfressada i a voltes malaltissa o considerar-la com una relació totalment asexual. d) Sexualitat genital, que s'hauria de distingir de la sexualitat de la relació humana en el sentit ja esposat. e) El celibat.
 
  b Qüestions teòriques

Si tant  a través el monjo núm. 2, com a través del núm. 3 com a arquetips, es pot tenir accés al monjo núm.1, ¿hem de reconèixer que estem davant del mateix arquetip, o hem de considerar que es tracta d'un novum?es a dir, ¿son incompatibles el monjo nou i el vell, o es tracta d'una reforma, o d'una mutació, o d'una cosa nova?. Es remet al proper capítol.
 
 Comentaris: s' indica que el núm. 2 pot estar integrat per persones casades, que, en viure la espiritualitat, i realitzant el Crist, poden ser com els monjos./  tots tenim una trucada interior per a ser monjos. / molta gent es diu creient, però no 'transmeten' amor; i es vivint en l'humanum, com l''harmonia' apareixerà entre tots./ els monjos de Montserrat, son ordres religioses d'avui del grup 3. /en la visió budista, es deixa la pregunta sobre Deu, però el seu fons es ensenyar a estimar als altres, (la compassió)./ la visió de la cosmoteàndria pot permetre contemplar en tot rostre que veiem, (veïns, etc.), -i abans deixàvem de banda-, el 'rostre' del Crist.


PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 17-11-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg.314-327).

-----------------------------------------------------

dijous, 11 d’octubre de 2018


SESSIÓ DE 15-09-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg. 295-307)
 
SÍNTESI

Es fa una presentació a través de tres problemes i una quarta reflexió mes general. El primer,

I. EL MODEL INTERCULTURAL

  On presenta la hipòtesi trinitària amb un teló de fons d'un model científic i d'un paradigma  judeocristià. En el primer, que es representa en el temps, de forma lineal, apareix inicialment la matèria primera, (1) -el Kosmos-, seguit de la de l'Antropos, (2), i que finalment acabarà en El Diví, (3)
 


En el segon, apareix Deu com a generador de tot, però te 3 punts de contacte amb el mon:  a: la creació, punt inicial; b. l'encarnació, on el Diví baixa al mon temporal; c. la parousia o 'la recapitulació de tot' en Deu (S. Pau), reabsorbint tota la creació, tal com es va iniciar. En el tercer, la disposició segons aquest 'mandala', ajuda a entendre la visió trinitària, dintre de  la qual es pot  contemplar el centre. La  dimensió  monàstica representa aquí la recerca del centre, suposant que es del tot simple. En canvi, el monjo modern el voldria atènyer per integració.     
   

El monjo, doncs, pot existir en les diferents cultures, ideologies i maneres de concebre el mon. Però dependrà de les condicions i creences socials sobre on es creu trobar aquest centre, com diu el punt segúent.                                                

2 EL REPTE SOCIAL

Que es aquest repte? Simplificant, que el sistema de funcionament del mon es a prop del col·lapse. Mai no hi ha hagut un sistema ideal. Els grans imperis varen caure, però tingueren successors i cabdills que aprenien  les lliçons, o repetien errades; però es podrien dir "universals". Avui, però, els sistemes son multiculturals i multi ideològics, i no presenten ni successors ni beneficiaris ni alternatives. Quan el centre era Déu, es centrava l'esforç de l'home -i el de l'univers-, en la seva recerca; el centre es trobaria en la parousia, al final, de tot, al "judici final'. Ara, s'ha de cercar no nomes en Deu, també en tot allò que es material i humà, es a dir, en la cosmoteàndria, i això afecta també a que, en la recerca de la tasca monàstica s'ha de buscar Deu en els camins de la política, la societat, la economia, la ciència, i la cultura. Cal doncs:

Objectius clars: com son: a) la formació, amb la prèvia in-formació, sinó es vol caure en la indiferència i en la
insensibilitat; b) un estudi contemplatiu d'aquests problemes, no només aplicant solucions tècniques, sinó aplicant mètodes que integrin la contemplació i la vida d'acció contemplativa; c) invitació a actuar en la comunicació, en simbiosi amb el mon sencer (la fe sense obres.....)

3. PROBLEMES ANTROPOLÒGICS.

L'escàndol de fonamentar-se nomes en la tecno-ciència prové de que aquest  punt de vista vol ser racional; i en canvi, cal redescobrir el lloc i la funció del mythos, resituant el paper del racional, dintre del mon cosmoteàndric. No es pot caure en cap paradigma científic. Necessitem superar el logos i l'ortodòxia.Sinò, l'eidos dels Platònics deixaria de ser el criteri suprem. És el que vol indicar amb la nova innocència; l'home es també esperit, i no esta subordinat al logos. Es també mythos, i es també cos, que no es pot reduïr a la ment.

Diversos tipus de monjo: El monjo nº 1 es l'arquetip, la dimensió central que es troba en l'ésser humà. El monjo nº 2 es la gent i grups que intenten cultivar el nº 1; el monjo nº 3 remet a les formes tradicionals del monaquisme institucionalitzat.


   PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 20-10-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg. 307-315, en referència a 315-327).

-----------------------------------------------------