SESSIÓ DE 15-10-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg. 307-315).
 
a Problemes pràctics

Es deia, que el monjo nº 1 es l'arquetip, -la dimensió central que es troba en l'ésser humà-, l'humanum. El monjo nº 2 son els nous que intenten cultivar el nº 1; i el monjo nº 3, les formes tradicionals del monaquisme institucionalitzat.

El problema pot ser: ?com es relacionen els monjos 2 i 3?. ¿Com portar el monaquisme contemporani, el de l'espiritualitat de la vida activa, de les comunitats mixtes d'homes i dones, dels estils de vida intercultural, etc. del monjo modern núm. 2?. Amb l'ajut del monjo núm.3, el núm. 2 pot arribar a un pluralisme mes sa, i veure alhora la font d'inspiració del núm. 3, evitant  així, que es trenqui el vincle de la tradició: es pot dir que al monjo núm. 3 li cal "baixar" una mica per tal que el núm. 2 pugui "pujar" en les noves temptatives per arribar al nou model de monaquisme. Cal un diàleg entre ambdós, car n'hi han ja alguns experiments.

En referència als estils de vida monàstic, es fa esment de 4 característiques:

1. La pobresa, recordant que en les societats més antigues mai s'ha considerat reduït a un aspecte  purament econòmic. Els monjos mendicants practicaven  bàsicament una forma de viure, (els bikkhu indis); i també a l'occident cristià apareixen ordres mendicants. Posteriorment, amb la paneconomia, sembla traslladar-se la qüestió a temes de fam i la injustícia, oblidant les paraules "benaurats els pobres en esperit". 

2. Sobre els monjos casats. Lligat al tema dels nous matrimonis, els casats ens fan canviar la manera de concebre el matrimoni. Però la qüestió fonamental és si el celibat pertany o no a l'essència del monaquisme. Si ens atenem al monjo núm.1, un arquetip de la dimensió monàstica, estarem d'acord amb la seva compatibilitat amb el matrimoni. I encara que el celibat per Panikkar té un gran valor. -a posteriori-, s'hi presenten 2 casos:

 

     a) Sobre si el celibat pertany a l'essència del monaquisme, tenint en compte  altres teories i pràctiques d'altres religions, respon que NO. Doncs les raons d'haver optat pel celibat son tres: 1, que hagués sigut impossible amb gent casada; 2, que el matrimoni ha tingut sempre un paper secundari  respecte de l'objectiu prioritari, la perfecció humana; i on el monaquisme femení ha tingut sempre un paper secundari, subordinat; 3, que degut a considerar el monaquisme com a vita angèlica: l'ideal monàstic pretén ser "sobrenatural", no al nivell del pla mundà.

 

3. El compromís personal amb el món. Encara que en d'altres 'ordres' existeix el compromís personal, a part del carisma col·lectiu de la seva congregació, això no passa en el cas del monjo. Els monjos cristians  han estat poc o molt influïts per aquest ideal col·lectiu. Potser els jesuïtes podrien ser un exemple d'aquesta adaptació del ideal monàstic a la mentalitat del seu temps.  Però Panikkar veu que el compromís del monjo no pot ser una activitat institucionalitzada sobre bases col·lectives com el cas dels hospitals o les escoles, sinó una implicació personal en aquell entorn on viu. El compromís amb el mon  no tindrà èxit mentre sigui només un afer purament individual.

 

4. La sexualitat, Considerat tradicionalment el monjo com un ésser asexuat, -sublimant el impulsos sexuals-, contrasta amb el monjo d'avui dia, especialment a occident veu que les necessitats sexuals estan al servei de l'espècie i no de l'individu. Les àrees a tenir present, segons ja s'han tractat anteriorment, son: a) El cos. b) El sexe, en el sentit del plaer de la polaritat, que pot convertir-se en una activitat contemplativa. c) L'amistat, que necessita d'una neta distinció de les dues posicions extremes: o veure-la com una com una sexualitat disfressada i a voltes malaltissa o considerar-la com una relació totalment asexual. d) Sexualitat genital, que s'hauria de distingir de la sexualitat de la relació humana en el sentit ja esposat. e) El celibat.

 

  b Qüestions teòriques

Si tant  a través el monjo núm. 2, com a través del núm. 3 com a arquetips, es pot tenir accés al monjo núm.1, ¿hem de reconèixer que estem davant del mateix arquetip, o hem de considerar que es tracta d'un novum?es a dir, ¿son incompatibles el monjo nou i el vell, o es tracta d'una reforma, o d'una mutació, o d'una cosa nova?. Es remet al proper capítol.

 

 Comentaris: s' indica que el núm. 2 pot estar integrat per persones casades, que, en viure la espiritualitat, i realitzant el Crist, poden ser com els monjos./  tots tenim una trucada interior per a ser monjos. / molta gent es diu creient, però no 'transmeten' amor; i es vivint en l'humanum, com l''harmonia' apareixerà entre tots./ els monjos de Montserrat, son ordres religioses d'avui del grup 3. /en la visió budista, es deixa la pregunta sobre Deu, però el seu fons es ensenyar a estimar als altres, (la compassió)./ la visió de la cosmoteàndria pot permetre contemplar en tot rostre que veiem, (veïns, etc.), -i abans deixàvem de banda-, el 'rostre' del Crist.

PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 17-11-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg.314-327).

-----------------------------------------------------