SESSIÓ DE 15-09-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg. 295-307)
 

SÍNTESI

Es fa una presentació a través de tres problemes i una quarta reflexió mes general. El primer,

I. EL MODEL INTERCULTURAL

  On presenta la hipòtesi trinitària amb un teló de fons d'un model científic i d'un paradigma  judeocristià. En el primer, que es representa en el temps, de forma lineal, apareix inicialment la matèria primera, (1) -el Kosmos-, seguit de la de l'Antropos, (2), i que finalment acabarà en El Diví, (3)
 

En el segon, apareix Deu com a generador de tot, però te 3 punts de contacte amb el mon:  a: la creació, punt inicial; b. l'encarnació, on el Diví baixa al mon temporal; c. la parousia o 'la recapitulació de tot' en Deu (S. Pau), reabsorbint tota la creació, tal com es va iniciar. En el tercer, la disposició segons aquest 'mandala', ajuda a entendre la visió trinitària, dintre de  la qual es pot  contemplar el centre. La  dimensió  monàstica representa aquí la recerca del centre, suposant que es del tot simple. En canvi, el monjo modern el voldria atènyer per integració.     

   

El monjo, doncs, pot existir en les diferents cultures, ideologies i maneres de concebre el mon. Però dependrà de les condicions i creences socials sobre on es creu trobar aquest centre, com diu el punt segúent.                                                

2 EL REPTE SOCIAL

Que es aquest repte? Simplificant, que el sistema de funcionament del mon es a prop del col·lapse. Mai no hi ha hagut un sistema ideal. Els grans imperis varen caure, però tingueren successors i cabdills que aprenien  les lliçons, o repetien errades; però es podrien dir "universals". Avui, però, els sistemes son multiculturals i multi ideològics, i no presenten ni successors ni beneficiaris ni alternatives. Quan el centre era Déu, es centrava l'esforç de l'home -i el de l'univers-, en la seva recerca; el centre es trobaria en la parousia, al final, de tot, al "judici final'. Ara, s'ha de cercar no nomes en Deu, també en tot allò que es material i humà, es a dir, en la cosmoteàndria, i això afecta també a que, en la recerca de la tasca monàstica s'ha de buscar Deu en els camins de la política, la societat, la economia, la ciència, i la cultura. Cal doncs:

Objectius clars: com son: a) la formació, amb la prèvia in-formació, sinó es vol caure en la indiferència i en la
insensibilitat; b) un estudi contemplatiu d'aquests problemes, no només aplicant solucions tècniques, sinó aplicant mètodes que integrin la contemplació i la vida d'acció contemplativa; c) invitació a actuar en la comunicació, en simbiosi amb el mon sencer (la fe sense obres.....)

3. PROBLEMES ANTROPOLÒGICS.

L'escàndol de fonamentar-se nomes en la tecno-ciència prové de que aquest  punt de vista vol ser racional; i en canvi, cal redescobrir el lloc i la funció del mythos, resituant el paper del racional, dintre del mon cosmoteàndric. No es pot caure en cap paradigma científic. Necessitem superar el logos i l'ortodòxia.Sinò, l'eidos dels Platònics deixaria de ser el criteri suprem. És el que vol indicar amb la nova innocència; l'home es també esperit, i no esta subordinat al logos. Es també mythos, i es també cos, que no es pot reduïr a la ment.

Diversos tipus de monjo: El monjo nº 1 es l'arquetip, la dimensió central que es troba en l'ésser humà. El monjo nº 2 es la gent i grups que intenten cultivar el nº 1; el monjo nº 3 remet a les formes tradicionals del monaquisme institucionalitzat.

   PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 20-10-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". II SÍNTESI. (pàg. 307-315, en referència a 315-327).

-----------------------------------------------------