SESSIÓ DE 07-07-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble. (pàg. 287-294)

  
4  EPÍLEG

El Cànon del deixeble no ha d'oferir cap model; ni tampoc respostes. Aquestes han de ser elaborades de manera única, personal, de manera única i existencial. la solució no és de cap manera individual, sinó personal

Discussió (preguntes i respostes):

  P.  ¿Que es pot dir encara sobre el concepte del 'fuga mundi' (fugida de mon), en aquesta nova comprensió del món, així com de la pròpia relació del monjo amb ell?.

R. No crec que l'espiritualitat contemporània hagi de subscriure totes les idees d'èpoques passades. Quan hem parlat de mutació, que implica canvi i continuïtat alhora: incorporació del 'nou' sense cap ruptura total. Prové d'un dinamisme intern i d'un empelt extern.

Respecte a la 2ª part, es planteja anar envers el mundus, l'actual Sistema. El fuga mundi no seria un anti-sistema o contra-sistema sinó una no-acceptació de les maneres com es plantegen els problemes a l'actualitat: no adequar-se a les regles, i tanmateix jugar el joc; ens trobem participant del joc, però sabent que no som "del món". La resistència civil, accepta el marc, però no es conforma amb les normes, i va contra les que son injustes i inhumanes."

P.    Es planteja la preocupació per l'aflicció, per l'esterilitat de no tenir fills, així com el tema de la "infecunditat i vida religiosa".

Cal tenir en compte que la tradició del celibat monàstic no és pas universal.

La insistència individual, i el sentit històric del temps, amb la concepció espiral de la realitat, garanteixen que no es perd res si no es tenen fills.

 P.   En la recerca, no de la perfecció, sinó de la totalitat en el monaquisme, s'ha seguit el camí apol·lini; però ¿que passa amb el costat dionisíac, que sembla no existir? Y també, ¿com integren tant el monjo com la monja, els elements oposats, de mascle i femella, en la consecució de la totalitat?

R. El patró apol·lini respon al model racional de la recerca de la perfecció en la bellesa.  Però l'aspecte dionisíac ha de provenir d'una sana espontaneïtat, responent a la llibertat dels sentits; per tant, cal "no ofegar l'esperit" i puresa de cor, per una veritable espontaneitat.

Respecte al segon punt, la integració entre masculí i femení és totalment saludable i necessària, i s'han donat exemples en la tradició monàstica cristiana. La sexualitat impregna cos, esperit, tot l'ésser, les amistats i les relacions: la normalitat és, doncs, la interacció. Es pot descobrir que quan menys consciència es té del sexe del interlocutor, més està el joc la vostra sexualitat, -entenent per sexualitat aquesta polaritat, aquest ying-yang de l'ésser humà).


La integració es realitza conquerint la llibertat interna i externa: aquesta seria la nova innocència que impregna l'esperit, les intencions i tota la resta. En canvi, quan 'vull posseir', es cau en la concupiscència.


Respecte a com integren tant el monjo com la monja, els elements oposats, en la consecució de la totalitat, proposa una obertura vers l'animus en la monja, i vers l'ànima en el monjo, si s'accepten aquestes nocions 'junguianes'. Cal no ser al·lèrgics; en llenguatge tradicional, s'anomena puresa de cor.

PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 015-09-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". Part III SÍNTESI. (pàg. 295-312).

-----------------------------------------------------