SESSIÓ DE 09-06-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble. (pàg. 275-287)

h  La primacia de la santedat

Glossa

El monjo viu per adquirir la santedat total; no com el sacerdot, ni l'artista, ni el científic; ell, busca l'Absolut, ja sigui el Déu, -o no-, (com els budistes). Tampoc ho fa a través del matrimoni, la feina, l'art, ni la busca tampoc en el sagrat, com ho fa el sacerdot, car  la santedat, -com a dimensió profunda de la realitat-, pertany a tots, tant al profà com al sagrat.
   El sant és el centre de tota cosa i activitat, però paradoxalment, està també separat de la resta de coses; essent el centre de tot, el monaquisme no té per això, el monopoli de la perfecció; aquesta, ho pot ser també l'esfera, -distinta d'ell-, però necessària per assolir la plenitud total, que és comunitària, cosmoteàndrica.

Comentari (la mutació)

L'espiritualitat de nostres dies sembla estar fent una important mutació: creure en la santedat del secular: però el secular pertany, -també-, al veritable centre de la realitat; o dit a la inversa, la santedat és també el centre del secular, actuant de vegades com a catalitzador que activa el procés.
    El monaquisme actual te clar que no pot renunciar al mon secular; ni a l'activitat que es derivi; la 'perfecció' no el pot alienar ni exiliar de la realitat, per 'bruta' que sigui. La presa de consciència del secular ha crescut  paral·lelament amb la santedat; i d'això es deriva que el secular arriba a ser tant important com l'altra vida. Aquest canvi ens diu, que la separació entre el  secular i el sagrat és insostenible; i que la veritable vida no pertany a un altre mon, sinó que és la introducció del 'real' dintre de les 'aparences', -o incorporació del 'diví' dins l''humà'-, i assolir la veritable harmonia en aquest mon.

i   El record de la Realitat Útima i la seva presència constant.

Glossa

Inicialment, per al monjo, el fet de re-cordar l'existència de l'Absolut s'ha convertit en un fet ontològic, (propi del ésser) i s'ha constituït com a 'centre' del de la seva vida: el fet psicològic de la conveniència i utilitat de tal record, esdevé així l'eix de la vida monàstica. Enrere això, -tan seriós-, hi pot estar el 'viure' la 'contingència' de tota cosa, i també, la fi, i la mort de tot: "És la confrontació amb la mort on el monjo situa el seu encontre amb l'última Realitat"(diu D. Steidl-Rast). Aquesta és l'"experiència bàsica, allò que fa que l'home es faci monjo"; o també: perquè ha plantat cara a la mort.
    És l'experiència de la Realitat Última la que encisa el monjo a simplificar la seva vida, culminant, a través del misteri de la mort, l'accés a una vida nova.

Comentari

La intuïció "nirvana es samsara" del monjo modern que contempla que els 'bons fruits' s'han de donar aquí a la terra; i que el cent per u, és també d'aquesta vida.
    Es veu inquiet sols amb preocupació per la mort i per l'escatologia (fins últims). No vol experimentar tan sols amb idees, sinó en la seva pròpia vida. En comptes d'una mort com a punt final de tota cosa, busca com això serà possible tenint només una vida.

PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 07-07-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble.(pàg. 287-294).

-----------------------------------------------------