SESSIÓ DE 12-05-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble. (pàg. 260-275)

g  La plenitud de la persona més enllà de l'individu

L'individu, s'identifica erròniament amb el seu cos material, com una peça que val per sí mateixa, aïllada, amb una carta d'identitat, o bé un número de la Seguretat Social. La persona, en canvi, incorpora la complexa trama de relacions constitutives de l'home i, per 'ser-ne' un jo, necessita alhora del tu; després, ambdós requeriran de una tercera persona; sinó, es converteix en un ésser aïllat, sense personalitat, aliè  a la recerca espiritual del monjo, que busca la reforma de la totalitat de la seva persona, com a reflex de tota la realitat.

Aquesta reforma de la persona es troba primer en la fraternitat de la comunitat, en l'Església; i en el monestir, que és més que una família, i on l'abat és l'abba, el Pare.

Comentari

Avui dia, l'experiència monàstica ha arribat a ser universal, atès que els nous límits d'actuació estan tant en la recerca de l''Absolut com en el món que ens envolta. El 'dualisme' de l'antropologia tradicional (Déu i mon, eternitat i temps, nirvana i samsara), contrasta amb el 'monisme', on el destí de tots es la unió amb Déu, que es 'tot en tots'. En l'espiritualitat moderna el nou monjo no vol ser posat a part, sinó integrat en el tot. La perfecció no es troba amb la immolació de la persona, en el vot de l'obediència sinó actuant en totes les potencialitats del nostre ésser, escoltant l'Esperit, transcendent i immanent alhora.         

Aquests nous aires de l'espiritualitat moderna han d'assumir la unificació, integrant la totalitat del nostre ésser, o dit d'una altra manera: el cos, el sexe i la política formen part de la perfecció de la persona. En forma de Corol·laris:

La corporalitat

En comptes de ser un 'servent' nostre, el monjo actual vol poder dir que "ell és també el seu cos", i que aquest no un enemic o un pes mort. L'ascetisme no és tant la mortificació de la carn com la vivificació del cos. En el monaquisme tàntric, es veu la concepció que cada cosa és alhora tant material com espiritual, i que la salvació consisteix en la transformació de totes dues.

La sexualitat

Abans, la perfecció humana havia de sublimar el caràcter androgin de tota persona. Ara, tant es pot justificar el celibat, com l'existència de l'androgínia individual, i advàitica en cada persona.

La dimensió política

En el mon actual, si el monjo renuncia al mon de la polis, -en la recerca de l'Absolut-, també el mon pot renunciar y anar fent sense ell. A l'actualitat, no hi ha terreny neutral; refugiar-se en l'esfera sobrenatural i equival a decidir-se per una determinada política que es l'establerta a cada moment.

Comentari del grup: plantejat ja alguna vegada, diverses persones descriuen, per primer cop, experiències pròpies, en relació amb el text del dia, o amb la visió que d'ell té Raimon Panikkar.

PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 09-06-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble.(pàg. 275-287).
-----------------------------------------------------