SESSIÓ DE 13-01-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble (pàg. 239-247).

c la prioritat del silenci sobre la paraula

Glossa

Si be al principi era la paraula, el principi no és la paraula, sinó el Silenci primordial, o Font de tota divinitat. És d'un silenci  previ, d'on sorgeix tota paraula. Aquest silenci és, però, un silenci que parla, que no violenta les paraules, que potser no es res, però alhora es d'on brota tota paraula veritable.

La Paraula, al pròleg de l'evangeli de Joan, "era en el principi"; però alhora "era i estava" amb Deu. Per entendre-ho, -d'una manera que depassa la lògica-, una certa intuïció veu que el "logos" (Paraula, Verb, Fill, Amor de Déu) és per al home, un lloc de reunió i d'encaix de totes les coses contràries i oposades. Qui ho descriu, -S. Joan-, pot intuir que aquelles coses tenien ja "existència prèvia", o millor, ja "eren presents", per, després, ser totes reunides en ell. En aquest sentit, el "logos", pot indicar la simple "presència" del Déu-Pare, en l'ordre de la creació, en la Paraula, en el Fill. El silenci ni parla ni té res a dir. El silenci autèntic no es repressió de la paraula, sinó mes aviat és la consciència de la veritable entranya del logos. Si es talla el cordó umbilical que els uneix, el silenci s'esvaeix i el mot mor.

Quan aquesta Paraula es fa carn, es "revela", (occident), o "s'escolta", (orient), al mon de l'home. El paradís, ¿no és sinó l'escenari lliure per naturalesa, dels convidats a fruir -o no-, en l'amor de Déu, a on estem adormits, fins que se'ns revela, o escoltem el so que  ens "desperta", com va viure el Buddha?

Comentari

Per als monjos moderns la il·luminació s'obté quan es viu en la complexitat; desprès de "domar el bou", individualment, necessita tornar al "mercat" dels homes; llavors assoleix que el nirvana de les altures és el propi samsara en que viuen els seus germans, els homes.

d la Mare Terra abans que la comunitat d'homes

Glossa

La Terra és una; la Terra és més simple que l'home, que és més complex. Entenem que es refereix al respecte per la natura, que sempre ha estat present: "ora et labora". Els monjos, en haver obert el seu cor a l'aspiració primordial, estan en disposició completa ver el mon dels cels. Viuen en comunió amb el cosmos i estan en contacte amb la saba de la terra. I, tanmateix s'allunyen dels "problemes" mundanals, no intervenint més que quan son requerits; son d'aquells que conreen la terra, i viuen dels seus fruits, dels productes artesanals, en acord amb la natura.

El monjo modern, veu la violació que s'està practicant a la Mare Terra, i vol restablir el seu paper originari dintre del cosmos; es potser dintre de la cosmoteàndria que Raimon troba el lloc que li correspon a la terra.

PROPERA SESSIÓ: dissabte 17-02-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble. (pàg. 247-259).

-----------------------------------------------------