SESSIÓ DE 16-12-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble (pàg. 236-239).

b) La primacia de l'ésser sobre el fer el tenir

Glossa

En la línea de l'oposició simplicitat/complexitat, l'ésser es u o pot ser unificat; en canvi el fer i el tenir comporten multiplicitat. L'espiritualitat monàstica defensa la primacia de l'ésser, es refereixi al "buit" (asat), al "complet" (pleroma), o l'Ésser suprem o l'Absolut.

La tradició ha expressat aquest segon cànon amb una paraula: contemplació, que equival a theoria, jñana, -paraules d'un coneixement que equival a 'ser'-, i ens situa en un espai obert per observar i contribuir al curs de l'univers, convertint-se alhora en el suprem mitjà per atènyer la fi de la vida humana: participar en la divinització de l'univers de Déu. No cal parlar doncs de mitjans o camins a seguir. La vida contemplativa es el descobriment de l'esser, (el ser allò que és), de la persona o de l'esser humà, o inclús de l'ésser de tots els éssers, despullat de tots els additaments, que sols justifiquen la nostra existència pel que fem o si som útils als altres, convertint-nos en mers mitjans d'alguna altra cosa; la vida és un fi en ella mateixa.

La contemplació s'ha convertit cada cop més en el contrari de l'acció, i el monjo esdevé el contemplatiu per excel·lència, contràriament als religiosos de la vida activa; tant els ritus com els sagraments es poden postergar, doncs el monjo no està compromès mes que en una acció: la seva vida. Qualsevol desig, (no anhel), inclús el de la il·luminació, pot ser un "tenir en el futur", cosa que el converteix en un obstacle. L'esperança sempre hi és present, però sense "expectatives".

Comentari

El monjo d'ara insisteix en la unitat del fer i el ser, però no del tenir, que esdevé un destorb. Tenir es tot allò que s'acumula, -com coneixements, dipositats en la memòria o en els llibres-,  però encara no convertit en ser; no han estat capaços de ser assimilats, i per això, ens priva de fer l'acció contemplativa: responen a  interessos que  posen obstacles, y distreuen de la veritable acció purificadora. El monjo d'avui no vol  cadenes als seus peus, per anar on l'Esperit el guiï a cada moment, i veu que el monjo tradicional, ha estat sovint abocat a la inacció social, present en el només ser.

Apunt: alguns comentaris respecte als fets d'aquestes setmanes de inquietud, veuen adoptar actituds com la del l"espectador", o "testimoni",  observant i mantenir l'atenció serena sobre allò que succeeix; o bé el desaferrament, per tal d'evitar l'angoixa pel que passa a l'exterior. Son actituds "passives" respecte a l'extern, que poden enfortir nostres "potencialitats internes" -el que "som" al nostre interior-, no sobre el que fem, o tenim. L'acció, -des del silenci del mon interior-, dona serenitat i llibertat front a l'exterior.

En un altre sentit, però tampoc lluny d'això, al Tao, s'impulsa  el wu-wei: la 'inacció' en l'acció, o bé, la "no acció", que no obstant, "res deixa de fer".

PROPERA SESSIÓ: dissabte 13-01-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble. (pág.239-247).

--------------------------------------------------------