SESSIÓ DE 16-12-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1,
TOM 2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del
deixeble
(pàg. 236-239).
b)
La primacia de l'ésser sobre el fer el tenir
Glossa
En la línea de l'oposició simplicitat/complexitat, l'ésser es u o pot ser unificat; en canvi
el fer i el tenir comporten multiplicitat. L'espiritualitat monàstica defensa
la primacia de l'ésser, es refereixi
al "buit" (asat), al "complet"
(pleroma), o l'Ésser suprem o
l'Absolut.
La tradició ha expressat aquest segon cànon amb una paraula: contemplació, que equival a theoria, jñana, -paraules d'un
coneixement que equival a 'ser'-, i ens situa en un espai obert per observar i
contribuir al curs de l'univers, convertint-se alhora en el suprem mitjà per
atènyer la fi de la vida humana:
participar en la divinització de l'univers de Déu. No cal parlar doncs de
mitjans o camins a seguir. La vida contemplativa es el descobriment de l'esser, (el ser allò que és), de la persona o de l'esser humà, o inclús de
l'ésser de tots els éssers, despullat de tots els additaments, que sols
justifiquen la nostra existència pel que fem o si som útils als altres, convertint-nos
en mers mitjans d'alguna altra cosa; la vida és un fi en ella mateixa.
La contemplació s'ha convertit cada cop més en el contrari de l'acció,
i el monjo esdevé el contemplatiu per excel·lència, contràriament als
religiosos de la vida activa; tant els ritus com els sagraments es poden
postergar, doncs el monjo no està compromès mes que en una acció: la seva vida. Qualsevol desig, (no anhel),
inclús el de la il·luminació, pot ser un "tenir en el futur",
cosa que el converteix en un obstacle. L'esperança sempre hi és present, però
sense "expectatives".
Comentari
El monjo d'ara insisteix en la unitat del fer i el ser, però no del
tenir, que esdevé un destorb. Tenir es tot allò que s'acumula, -com coneixements,
dipositats en la memòria o en els llibres-,
però encara no convertit en
ser; no han estat capaços de ser assimilats, i per això, ens priva de fer
l'acció contemplativa: responen a interessos que
posen obstacles, y distreuen de la veritable acció purificadora. El monjo
d'avui no vol cadenes als seus peus, per
anar on l'Esperit el guiï a cada moment, i veu que el monjo tradicional, ha
estat sovint abocat a la inacció social, present en el només ser.
Apunt: alguns comentaris respecte als fets d'aquestes setmanes de inquietud, veuen adoptar actituds com la
del l"espectador", o
"testimoni", observant i mantenir l'atenció serena sobre allò
que succeeix; o bé el desaferrament,
per tal d'evitar l'angoixa pel que passa a l'exterior. Son actituds "passives"
respecte a l'extern, que poden enfortir nostres "potencialitats internes"
-el que "som" al nostre interior-, no sobre el que fem, o tenim.
L'acció, -des del silenci del mon interior-, dona serenitat i llibertat front a l'exterior.
En un altre sentit, però tampoc lluny d'això, al Tao, s'impulsa el wu-wei:
la 'inacció' en l'acció, o bé, la "no
acció", que no obstant, "res
deixa de fer".
PROPERA SESSIÓ: dissabte 13-01-2018. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1,
TOM 2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble. (pág.239-247).
--------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada