QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET. VOLEM COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ENS TROBEM REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES.

___________________________________________
Connexions:

Raimon Panikkar - Fundació Vivarium
http//www.raimon-panikkar.org/catalano/biografia.HTML
Any Raimon Panikkar
http//cultura.gencat.cat/ca/anyraimonpanikkar/inici/


dijous, 14 de desembre del 2017


SESSIÓ DE 11-11-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble (pàg. 228-236).

 
ELS NOU SUTRA
 
S'enuncien els nou sutra, per oferir una visió de conjunt:

a) Obrir-se a l'aspiració primordial. b) La primacia de l'ésser sobre el ser i el tenir. c) La prioritat del silenci sobre la paraula. d) La mare terra abans que la comunitat dels homes. e) La superació del paràmetres espaciotemporals f) La consciència transhistòrica abans que la preocupació històrica g) La plenitud de la persona més enllà de l'individu. h) La primacia de la santedat i) El record de la Realitat última i de la seva presència constant.

a Obrir-se a l'aspiració primordial.

Glossa: En el inici del camí de les dues vessants del monachos hi ha la senzillesa i la simplicitat; quelcom que ha de ser assolit superant la multiplicitat; hem d'arribar a la unitat essencial de les coses i de nosaltres mateixos per ser el que (inicialment ja èrem i)  som. Però al estar amagat en l'apariència, cal una nova recerca, com un "tornar a ésser" des del nostre interior. Antigament això es feia confessant les regles monàstiques del compuctio cordis (penediment del cor), i de conversatio morum (conversió o reforma de vida), o bé deixar darrera les "coses d'aquest mon" (laukika); en resum, una ruptura del cor, o del nucli de la persona(1). Cal que aquest s'esberli, es trenqui per a ser recompost després de (hamartia),  el pecat (dukkha), el sofriment (avidya), la ignorància, etc.

Avui dia diríem, que falta una iniciació, que a la vegada requereix d'una aspiració, a la que prèviament hi ha d'haver un descobriment, una revelació (2) o "baptisme de desig" al mon cristià. "El mateix dia que ens trobem amb el cor trencat, esdevenim renunciants", -diu una Upanishad. Cal trencar el cor vell, perquè es renovi i  en la eclosió de l'aspiració primordial, n'emergeixi el nou cor, el Jo, i donar pas a la nova persona, amb una vida de compassió, d'amor, i de comprensió, desprès d'haver trencat els mur de la condició humana egoista, ignorant, dolenta.

Qui ho farà?, -pregunta Raimon. Arribar a base de voluntat no es possible; l'aspiració es nomes una condició per arribar; cal una altra cosa, intuint el misteri: Déu, l'atman el gurú, la gràcia l'amor, ... és allò que toca o renova el cor. Hi ha d'haver una actitud passiva, quelcom que "s'esdevé en mi", com un do.(3)

Cal quelcom més que el sacrifici. Ha nomenat aspiració a aquest dinamisme de l'ésser humà, -com a fruit de l'esperit arrelat en la mateixa naturalesa espiritual de l'home-, i no desig a fi d'evitar confusions amb altres espiritualitats monàstiques, que, com el Budisme, condemnen tot tipus de desig, tan del 'bo' com del 'dolent'. 'Desig' es activitat de l'ego, mentre que  'aspiració' es respiració del l'esperit interior.


Comentari: el monjo nou ha de passar per la conversió cosa que requereix de la iniciació. També suposa un cert trencament amb l'estadi previ de l'existència.(4). Però hi han dues variacions en aquest camí.
1ª. Les pràctiques de mortificacions, i experiments antics etc. no son les d'avui dia; en canvi combatre el mon i els seus dimonis pot significar fer-ho ara contra a el 'sistema' i els seus 'tecnòcrates', (i afegim:  la globalització, l'explotació de migracions, l'economia de mercat, etc.). També hi mancaria la joia, i el gaudi.
2ª. El nou monjo tampoc accepta fer coses irracionals com "regar un bastó", i a la vegada, l'actitud dels superiors; manar coses irracionals sense explicar el que tenen de racionals no es ben rebut pel deixeble. El penediment sol basar-se ara en qüestionaments personals, a través de experiències pròpies, sense experiments artificials.
 
(1) (Podríem afegir: la desafecció, el desaferrament, com diu després, al comentari)
(2),  (4) (o realització d'una  nova consciència d'aquesta realitat)
(3)   Aquest tipus d'acció tradicionalment s'atribueix a l'Esperit Sant

PROPERA SESSIÓ: dissabte 16-12-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble. (pág.236-247).

--------------------------------------------------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada