SESSIÓNS DE 09-09-2017 i de 07-10-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble (pàg. 224-228).

 2. L'ALTERNATIVA:  SECULARITAT O COMPLEXITAT HARMÒNICA.

Amb el pas del temps, sobresurten esforços humans que no s'inspiren en l'arquetip inicial, com son: 'integrar i transformar tots els elements del mon' (Abhinavagupta), 'la progressiva integració de totes les coses' (Nicolas de Cusa), o 'veure l'evolució de l'univers com una complexitat creixent' (Teilhard de Chardin); son exemples que estan fora de l'ideal monàstic.

 

Així, reprenent i comparant amb la sessió anterior, apareixen dues actituds per acostar-se a la realitat: la de la simplicitat (el monaquisme) i la de la complexitat (la secularitat). La simplicitat pot creure que tots els mons 'inferiors' pertanyen a un mon aparent, o bé que es poden reduir a una única realitat, i que per això, aquests mons no poden ser redimits, creant un pessimisme insà. Aquesta actitud, -al mon cristià-, creu en un Déu perfecte, que és font de la realitat, -tot i que aquesta vida no es tan sol 'simple'.

La complexitat veu que hi ha d'haver una manera d'acoblar els elements diferents i que es puguin harmonitzar en una unitat superior, responent, cadascuna a una part d'un tot, del que s'han derivat, conforme a les relacions i conviccions entre els éssers humans, que pensen en la compatibilitat i el equilibri de tot el que hi ha  a la realitat (1).

Una harmoniosa complexitat significa que més que un canvi individual de cada ésser per arribar a l'Ésser, cada ésser pot arribar a la seva màxima plenitud, en solidaritat, en comunitat amb tots els altres. (2)

La totalitat de la realitat no pot ser reduïda a un únic principi, doncs no deixaria lloc a res més. Hi ha d'haver un  dinamisme i un cert tipus de pluralisme, dins una unitat més elevada; en canvi, aquesta es  pot consistir en una mera pluralitat de relacions. Tot i que  es poden trobar mes diferències  o enfocaments en aquestes dues experiències de la realitat, de moment es deixa per al tercer capítol el intent de reconciliació. (3)

Comentaris:

(1) L'aflorament de la 'solidaritat' global al mon implica una nova visió comunitària dels problemes. Certes informacions descobreixen i difonen l'origen de certes guerres, immigracions, corrupcions, etc; es qüestionen els paradigmes de la lliure competència en l'economia de mercat, en la creació de treball sense comptar els impactes ecològics, en l'enriquiment dels altres per 'vessament' dels poderosos, etc; En definitiva, del "benestar " occidental basat en el neocapitalisme. El mon perd el fràgil equilibri de la convivència, a costa de la voracitat del creixement econòmic.

(2) Intuïm que es aquest el final de l'experiència de la realitat última, dels nostres temps, encara que, com que com diu en Raimon, totes dues mantenen una relació. Veient que la primera obeeix més al culte a un Déu totpoderós, i que la segona respon més a la 'bona nova' d'un regne interior a tot ésser humà, es dins aquesta nova cultura, -creiem-, on neix una consciència d'un cert dinamisme i pluralisme, en una unitat més elevada, on en Raimon acabarà encaixant els diversos elements dins la cosmoteandria.

(3) Analitzant quina resposta és adequada als temps actuals, surten visions diferents: una, la via més "personal", de la meditació, de l'oració, del dharma, i de l'espiritualitat oriental hindú (karma, bhakti, jñana), -actualitzant l'espiritualitat i la mística-, i l'altra, amb una resposta mes "col·lectiva",  -acord amb els  problemes exposats en (1)-, que vetllin que l'esclavitud econòmica i l'explotació dels bens terrenals deixarà sense futur a nostres descendents.

PROPERA SESSIÓ: dissabte 11-11-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble. (pág.228-236).

--------------------------------------------------------