SESSIÓ DE 08-07-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA".  El cànon del deixeble (pàg. 213-224).

 EL CÀNON DEL DEIXEBLE.

(cànon: regles mestres, mesura, etc.)

Son reflexions sobre l'aspiració de l'home contemporani que busca la unificació, formulant un sol principi, seguit de 9 cànons, que comportaran cadascú una glossa (del cànon, en la seva forma tradicional) y un comentari, (representat amb les formes actuals d'avui dia, -diferent dels conceptes tradicionals-). El problema és saber si ha de ser tinguda per monàstica aquesta espiritualitat contemporània. Apareix la distinció entre el "monjo com a arquetip" (com a paradigma de la vida religiosa), i "l'arquetip del monjo" (l'arquetip humà viscut pels monjos, -que avui dia pot ser viscut de manera diferent-).

1. LA TRADICIÓ MONÁSTICA; SENZILLESA CON A PRINCIPI MONÀSTIC FONAMENTAL

Glossa: ens parla de la vida humana d'un ésser complex dins un mon món divers. Tot és múltiple; i com som una xarxa de relacions, vivim sota el signe de la multiplicitat, i en conseqüència, de la complexitat, tan interna com al mon extern. La pluralitat és un fet, i no dominem allò que volem.

El monaquisme és una reacció radical contra aquest estat de coses; es com un "no" a aquesta multiplicitat de tot el que té l'aparença d'esser. El monjo és un inconformista, i camina cap a la font que és la simplicitat, com ho son Déu i Brahman. La senzillesa que es busca ha de ser benaurada, assolida amb sang (sacrifici), i santificada. Incorpora aquella senzillesa mental que fa transparent la veritat. Es així com, respectant el ritme dels altres, de les coses, es veu que  el "centre" de l'ésser es simple. Expressat de forma simple, ho recull  versos del Veda, Upanishads, i de Joan de la creu; entre aquests,

"Modo para no impedir al todo":

Cuando reparas en algo dejas de arrojarte al todo.

Porque para venir del todo al todo has de dejar del todo al todo.

Y cuando lo vengas a todo tener has de tenerlo sin nada querer.

porque si quieres tener algo en todo no tienes puesto en Dios tu tesoro".

La "benaurada senzillesa" es així el principi monàstic, (nucli) per antonomàsia; encara que es podria dir que també és la recerca de l'Absolut (ab-solutus: no lligat; alliberat de la multiplicitat i de múltiples éssers; deslliurat de coacció).

Comentari: El menyspreu dels valor materials, el refús del temporal, l'oblit del propi cos, renúncia i l'abandó si no condemnació  de tot el que es "profà", o "superflu", als que considera secundaris, en relació a la "recerca de l'Absolut", i així deixar de  sofrir, es el pensar del model tradicional. Si el monaquisme tradicional va cap a la simplicitat, el contemporani la cerca a través de la integració.

Actualment, però, la mística vol la integració de tots els valors possibles. S, Agustí diu "¿com és possible consagrar a Déu una vida humana si renunciem a viure-la"? El monjo modern vol transformar-ho tot: el negatiu, el pecaminós (*). Sorgeixen noves formes de vida monàstica; assolir la plenitud de la vida humana per mitjà de la senzillesa, la "simplicitat per integració", com arquetip de la complexitat.

(*) Reflexió: ¿pot haver també una transformació del "profà", àdhuc del "bé i del mal"?

PROPERA SESSIÓ: dissabte 09-09-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". El cànon del deixeble. (pág.213-224).

--------------------------------------------------------