SESSIÓ DE 18-06-2016.  Es treballà la secció 2ª de L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA: “L'EXPERIÈNCIA SUPREMA: LES VIES D'ORIENT I OCCIDENT” (del llibre "DE LA MÍSTICA").  (pàgines 376-392) de l'Opera Omnia de R. PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida

Les vies d'Orient i Occident

Sobre els valors de cadascú, es diu que han estat separats, vivint de la incomprensió mútua. No poden ser concebuts com a conceptes històrics, -car el futur d'Orient pot dependre de la política d'Occident. Les distincions culturals i les divisions religioses no poden ser tampoc atribuïdes a un o altre, però sí poden ser entesos com a categories antropològiques. 

Tal com és vista la realitat última (o l'Experiència suprema) en cadascú d'ells es poden definir quatre arquetips de l'ésser humà, dividits en dos grans grups, notant en cadascú d'ells, a  la vegada, la tendència a remarcar la divisió entre transcendència i immanència. En el primer grup, un correspondria a les religions abrahàmiques, judaisme, cristianisme i islam, amb la predominança de la transcendència transcendent, i un altre, que correspondria a les tradicions del hinduïsme. En el segon, la immanència transcendent correspondria al buddisme, mentre que les de predomini de la immanència, hi trobem la tradició religiosa xinesa, així com l'esperit laic modern. 

Transcendència transcendent: és reservada a Déu (YHVH, Teós , Allah), Pare, creador i per tant fóra del mon. Nosaltres podem estar unit a ell mitjançant l'amor i el coneixement. L'Experiència suprema no pot fugir totalment de la condició humana, la qual ens ha de llençar als braços de l'Absolut.

Transcendència immanent: Brahman és la base, el substrat de tota existència. És la matriu, la yoni, més com una mare que una ordre que arriba des de dalt. No guia sinó que sosté. L'Experiència suprema és estar immersos en Brahman, no tant per a esdevenir brahman sinó descobrir el brahman que hi ha en mi, que jo soc. L'Experiència no es romandre en la condició humana, -amb nom i forma-, sinó ser la totalitat; perdre's, sense por a desaparèixer, o a perdre l'ego.  

Immanència transcendent: Planteja anul·lar tota idea o representació de l'ésser en nosaltres, perquè el no-res pur (sunyatta) pugui emergir. El Nirvana és la experiència suprema, que no és de cap manera "experienciable", i que, a sobre, s'adona que el propi samsara és el nirvana: no hi ha altre transcendència que la immanència, i es pot assolir, precisament, extingint el desig de transcendir la condició humana. 

Immanència immanent: Aquí ja no cal transcendir la immanència doncs no hi ha més món que aquest, on s'ha de resoldre tot. La religió és la suprema indiferència. Y l'experiència suprema consisteix a renunciar a tota extrapolació i submergir-se en la situació real del món, com fa l'espiritualitat laica moderna, negant-se a especular sobre qualsevol experiència estranya a l'esfera terrenal. En el que és concret, troba el que és universal; en la dada, tot el que és necessari.

 L'Esperit. 

Hi ha alguna manera d'acceptar les diverses experiències de l'home?. La falta de una confiança recíproca és per manca de comprensió de l'altre. Hi falta, 1) un desplaçament dels valors objectius fins a la veritat experiencial; 2) distingir entre el relativisme agnòstic i una relativitat realista: en aquesta, no hi ha res absolut  en aquest mon relatiu; 3) el logos (com a raó) no és l'únic poder de l'home ni el seu do més preuat. Cal integrar les exigències del logos, però també la realitat del mite, i per últim, en especial, la llibertat del l'esperit.

PROPERA SESSIÓ: dissabte 17-09-2016. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. ESPIRITUALITAT, EL CAMÍ DE LA VIDA. El camí espiritual cristià. La Joia Pasqual, (pàgs. 101-135)