__________________________

SESSIÓ DE 14-05-2016.  Es treballà la secció 2ª de L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA: “L'EXPERIÈNCIA SUPREMA: LES VIES D'ORIENT I OCCIDENT” (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA").  (pàgines 369-376) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.

La pèrdua del subjecte

Per a que l'experiència sigui "suprema", cal que la consciència (de relació entre subjecte i objecte) sigui pura, es a dir, que contempli els tres nivells d'experiència que s'han dit: el sensible, el intel·lectual, (intel·lecte), i el místic, incorporant així tota la realitat.

Aquesta consciència "suprema", no pot ser la original de l'Edén, que ni tenia consciencia del bé ni del mal, doncs era pura innocència, (1) però sí podem crear-la en nosaltres, en aquest món, en aquesta realitat en què ara vivim. I per això no hi pot haver ni objecte ni subjecte: és mes aviat, una no-consciència-de-sí-mateix.

Per descriure aquesta experiència es posa  l'exemple d'una branca d'un arbre, amb la qual, a nivell objecte, 1) la puc olorar, mossegar, tastar, etc (nivell sensible); 2) puc meditar sobre ella, concentrar-me, connectar amb el que, a través de l'arbre, és part del mon natural; (nivell mental); 3) puc arribar a veure, a través d'ella, com un reflex, una imatge, de tota la creació, perdent-me en ella, arribant l'experiència a una certa "visió de Déu" (nivell místic). 

Però a nivell subjecte encara quedo jo en l'experiència, on potser he estat arrossegat fora, perdent-me en l'objecte, però encara queda un mi; doncs no he estat transportat més enllà de mi. Cal perdre el meu "ego", per tal que l'experiència ja no sigui "meva" d'alguna manera, i en canvi sigui el Jo diví, en el qual la meva persona està immersa o unida, qui transformi la meva vida.  

Aquesta experiència és anomenada la porta de l'experiència suprema, doncs la vida continua com en qualsevol altre mortal, però qui l'ha tinguda viurà una vida diferent, doncs aquesta experiència obre el camí del coneixement, i del ser.

 

Com es pot descriure la experiència suprema?

·         Tenir la experiència del tu; realització d'un mateix com un tu: tat twam asi (això ets: tu).

·         Comprendre'm a mi mateix com la realitat sencera, com una metanoia, canvi de nous o de ment.

·         Es una consciència, -no autoconsciència, en sentit d'experiència de sí mateix. No hi ha consciència del jo. Només consciència, i això es precisament el tu: la consciència del jo, que és la font de consciència. Fins i tot el vertader principi d'identitat,  no pren la forma del "jo sóc jo", sinó la del "jo sóc tú".

__________________________________ Comentaris:

 

(1) Innocència: es pot referir a l'estat -inicial o actual-, representat en diverses tradicions:

a) En el Logos de Heràclito (f.50): logos es "La reunión conjunta dels contrarios". Es la 'fhisis', el Ser de los entes, o sea también, "manifestació de l'Esser en els ens". "Uno es Todo". Pues Lógos es sinó­nimo de Ser y de physis y significa la reu­nión de una cosa con otra, la Totalidad-Relación que enlaza todo con todo y sostiene todo en el Todo. Es armonía en la diversidad y en la oposición, y es con­tienda en la unidad. Es lo que, más allá de todos los entes, los sostiene y reúne en sí y los sostiene en su relación esencial a lo diverso de sí." (de la No-dualidad de M. Cavallé).

b) En el "Te" del Tao Te King de Lao-tsé: es ausencia de contrarios u opuestos: es al conocer lo positivo cuando se engendra lo negativo.

c) En el Bhagavad Guita, según Ghandi, (C.18) en que el hombre sabio que conoce el secreto de la acción sabe que ninguna acción procede de él, que todo procede de Dios.

d) En el jardín del Edén: en inocencia, se vive en el árbol de la Vida, sin tener que "comer" del conocimiento del bien i del mal.

PROPERA SESSIÓ:  dissabte 18-06-2016, (pàg. 376-392).