QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dimecres, 11 de maig de 2016

______________________________ 

SESSIÓ DE 16-04-2016.  Es treballà la secció 2ª de L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA: “L'EXPERIÈNCIA SUPREMA: LES VIES D'ORIENT I OCCIDENT” (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA").  (pàgines 357-369) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida. 

Partint de que per experiència s'entén la consciència de cada contacte immediat amb la realitat, la experiència perfecta seria aquella en què no hi ha distinció entre el subjecte que la experimenta i allò experimentat (l'objecte).
La consciència, és de forma triple: a nivell sensorial (sentits), intel·lectual (món intel·ligible) i místic (mon invisible). Tot acte humà es presenta en les tres dimensions; en el primer, s'actua, en el segon, es compren i el tercer, permet ser.
Però si la consciència pot ser global, l'experiència és el mode particular amb que hom participa en un determinat estat de consciència. Partint de l'empíric (fets científics) es passa a l'experiment (proves e intervenció sobre l'objecte), però finalment s'ha d'arribar a l'experiència, (contacte personal). 
El caràcter mític de l'experiència: en el mite, com en l'experiència veritable, no hi ha distancia entre objecte i subjecte; s'hi viu, o se'ls viu, creient en ells, sense adonar-se'n: l'experiència es 'definitiva' quan es considera 'contacte immediat' amb allò real.
Recerca de l'experiència suprema:
Es planteja el valor de l'experiència: a) si deixa de ser definitiva o es desmitologitzada; b) si son vàlides, en provenir de diversos mestres com Buddha, Jesús, Muhammad, etc. Llavors, es planteja 1) l'experiència es atemporal i per tant eterna? 2) es intrínsecament  temporal, i la realitat  també?
 
Considerant els tres nivells de consciència: l'experiència, la seva expressió (consciència sensorial) i la seva interpretació (consciència intel·lectual), es el símbol el que representa tota la realitat com apareix i es manifesta a través de l'estructura múltiple. La diferència simbòlica entesa com la diferència sui generis entre la realitat i el seu símbol, supera la dicotomia entre subjecte i objecte, entre cosa i aparença, i no redueix la realitat a un  dels seus molts aspectes.
(Del llibre d'en R. Panikkar, Mite, símbol, culte: El mite és una veritat que no resulta necessàriament «clara i distinta» a la raó i que, tot i això, es percep com a òbvia. És l’horitzó acceptat dins el qual se situa la nostra experiència de la veritat. El símbol és el mitjà més potent que té l’home per apropar-se a la realitat i als seus semblants..)

------------------------------------------------ comentaris:
- Modernament s'ha pensat en què l'home es pot basar exclusivament en la raó, abandonat allò mític.
- En parlar de l'experiència com a "mite" es parteix d'unes creences. La creença dona sentit a la vida. Quan es perd el mite, hi han noves creences, que poden ser base de nous mites. 
- Del mite de Jesús, "redemptor i salvador" es pot passar a que també hi han "homes de Déu", a la terra.
- Encara avui es creu en l'amor només com a sacrifici. Isaïes ja percebia que Déu estava fart de la sang dels sacrificis i dels ritus. Demanava misericòrdia.
- Els deu manaments -que son de tipus social o llei natural  a on prima l'amor a Déu-, en "la nova llei" (benaurances) son  totalment diferents.

 PROPERA SESSIÓ:  dissabte 14-05-2016, (pàg. 369-376).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada