SESSIÓ
DE 16-04-2016. Es treballà la secció 2ª de
L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA: “L'EXPERIÈNCIA SUPREMA: LES VIES D'ORIENT I OCCIDENT”
(del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA"). (pàgines
357-369) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR, Mística, plenitud de Vida.
Partint de que per experiència s'entén la consciència de
cada contacte immediat amb la realitat, la experiència
perfecta seria aquella en què no hi ha distinció entre el subjecte que la
experimenta i allò experimentat (l'objecte).
La consciència, és de forma triple: a
nivell sensorial (sentits), intel·lectual (món intel·ligible) i místic (mon invisible). Tot acte humà es presenta en les tres
dimensions; en el primer, s'actua, en el segon, es compren i el tercer, permet ser.
Però si la
consciència pot ser global, l'experiència
és el mode particular amb que hom participa en un determinat estat de
consciència. Partint de l'empíric (fets científics) es passa a l'experiment (proves e intervenció sobre l'objecte), però
finalment s'ha d'arribar a l'experiència, (contacte personal).
El caràcter mític
de l'experiència: en el mite, com en l'experiència veritable, no hi
ha distancia entre objecte i subjecte; s'hi viu, o se'ls viu, creient en ells,
sense adonar-se'n: l'experiència es 'definitiva' quan es considera 'contacte
immediat' amb allò real.
Recerca de
l'experiència suprema:
Es planteja el
valor de l'experiència: a) si deixa de ser definitiva o es desmitologitzada; b)
si son vàlides, en provenir de diversos mestres com Buddha, Jesús, Muhammad,
etc. Llavors, es planteja 1) l'experiència es atemporal i per tant eterna? 2)
es intrínsecament temporal, i la
realitat també?
Considerant
els tres nivells de consciència: l'experiència, la seva expressió
(consciència sensorial) i la seva interpretació (consciència
intel·lectual), es el símbol el que representa tota la realitat com
apareix i es manifesta a través de l'estructura múltiple. La diferència simbòlica entesa com la
diferència sui generis entre la realitat
i el seu símbol, supera la dicotomia entre subjecte i objecte, entre cosa i
aparença, i no redueix la realitat a un
dels seus molts aspectes.
(Del llibre
d'en R. Panikkar, Mite, símbol, culte: El mite és una veritat que
no resulta necessàriament «clara i distinta» a la raó i que, tot i això, es
percep com a òbvia. És l’horitzó acceptat dins el qual se situa la nostra
experiència de la veritat. El símbol és el mitjà més potent que té
l’home per apropar-se a la realitat i als seus semblants..)
------------------------------------------------ comentaris:
------------------------------------------------ comentaris:
- Modernament s'ha pensat en què l'home
es pot basar exclusivament en la raó, abandonat allò mític.
- En parlar de l'experiència com a "mite" es parteix d'unes creences. La creença dona sentit a la vida. Quan es perd el mite, hi han noves creences, que poden ser base de nous mites.
- Del mite de Jesús, "redemptor i salvador" es pot passar a que també hi han "homes de Déu", a la terra.
- Encara avui es creu en l'amor només com a sacrifici. Isaïes ja percebia que Déu estava fart de la sang dels sacrificis i dels ritus. Demanava misericòrdia.
- Els deu manaments -que son de tipus social o llei natural a on prima l'amor a Déu-, en "la nova llei" (benaurances) son totalment diferents.
- En parlar de l'experiència com a "mite" es parteix d'unes creences. La creença dona sentit a la vida. Quan es perd el mite, hi han noves creences, que poden ser base de nous mites.
- Del mite de Jesús, "redemptor i salvador" es pot passar a que també hi han "homes de Déu", a la terra.
- Encara avui es creu en l'amor només com a sacrifici. Isaïes ja percebia que Déu estava fart de la sang dels sacrificis i dels ritus. Demanava misericòrdia.
- Els deu manaments -que son de tipus social o llei natural a on prima l'amor a Déu-, en "la nova llei" (benaurances) son totalment diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada