QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dimarts, 12 d’abril de 2016

________________________________

SESSIÓ DE 12-03-2016.  Es treballà el Capítol III, “Els llenguatges místics” (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA").  (pàgines 344-355) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.
El metallenguatge místic.
No hi han claus explicatives per entendre el llenguatge místic, perquè tota experiència mística s'expressa en la pròpia llengua (llenguatge); el llenguatge místic, -metallenguatge-, és un llenguatge simbòlic, que ens envolta en el silenci de la paraula, la que era des del principi. El metallenguatge cristià es concreta en:
Christus totus.
L'experiència cristiana és l'experiència de Jesús. El llenguatge cristià no té sentit fora  d'una visió trinitària de la realitat. És la trinitat la que permet de dir que Crist és plenament Home i plenament Déu. L'experiència de Jesucrist és, per tant, trinitària.
·         Sobre quina va ser l'experiència de Jesús: ("La plenitud del hombre", R. Panikkar).
"Cristo es la manifestación directa de Dios a la consciencia humana; es “la plenitud del hombre”, “el símbolo real de la divinización”, la manifestación visible y pública de la verdad de Cristo, que no está atado exclusivamente al cristianismo." 
·         Sobre quina es la nostra experiència de Jesucrist:
- En ell resideix corporalment la plenitud de tota la divinitat i no la d'un Déu separat. En ell hi trobem tota la Corporeïtat, Humanitat i Divinitat, en la forma més plena. Transcendeix l'espai i el temps: ell és per tant diví i humà alhora, representat en l'Encarnació, -i en l'Eucaristia.
-  És símbol de tota la realitat. Tota la realitat és una cristofania: és la manifestació de Crist a la consciència humana; inclou una experiència de Crist i una reflexió crítica de la mateixa realitat.
- No se'l pot conèixer sense estimar-lo, amb el coneixement unitiu. "Cal l'experiència (mística) que integra amor i coneixement". Nomes si ell viu en mi i jo en ell, només si hem (co)ressuscitat en ell, podem tenir-ne l'experiència".
- L'experiència mística de Jesucrist porta a afirmar que el Crist no és monopoli dels cristians sinó el nom cristià i particular d'Ell, manifestat en moltes formes. 
La vida, per tant, no consisteix doncs en posseir, en el que es té, sinó en el que s'és: despullat del que es té, en la nostra absència, en el desaferrament, en el wu-wei, es pot gaudir de l'experiència de la Vida, la que era des del principi: la sola Presència.
------------------------------------------------ comentaris:
- A través del llenguatge místic podem acabar d'expressar allò que ha sigut l'experiència, -a través del símbol. Hi han llenguatges mes propicis a expressar la mística; però no tant en els monoteistes, en concret, els qui pretenen tenir "la veritat".
- A occident, les paraules s'usen com a conceptes, perdent els símbols; no es veu la veritat en la cosa, en el simbolitzat, que és al cor de l'home, sinó en el simbolitzant.
- Al símbol del cercle, els punts de la circumferència, son com les diverses religions, convergint cap al centre, realitat suprema.  (¿"coincidentia opositorum"?), N. de Cusa.
- S'expressa un desig del canvi al segle XXI: allò viscut ara, ha de continuar cap al misteri.
- "Christus totus" apareix com exemple de la realitat trinitària i la cosmoteàndria, on son  el cosmos, el diví i l'humà; al teandrisme, és sols diví i humà: apunta al dualisme. 

PROPERA SESSIÓ:  dissabte 16-04-2016, (pàg. 357-376).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada