"Déu meu, Déu meu, ¿perquè m'has abandonat?"
("Elohí, Elohí ¿lemà sabactani"?)
"Pare, en les teves mans encomano el meu esperit"
L'encarnació que Deu pare realitza
sempre en l'"eternitat" en el
seu Fill únic, esdevé en aquestes paraules, mort i resurrecció.
Es "mor" a tot el que no és el regne interior, a l'ego, simbolitzant-ho
en el "Déu meu", que abandona a Jesús; però es "reencarna"
en la Vida, la que era des del principi, encomanant al Pare el seu esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada