QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dimarts, 17 de novembre de 2015


SESSIÓ DE 17-10-2015.  Es treballà el Capítol III, “Els llenguatges místics” (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA").  (pàgines 317-326) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida

Les "experiències místiques", en ser-ne experiències úniques, inefables i viscudes en contexts i llenguatges diferents, fan que gairebé no es pugui parlar de les mateixes. No obstant, poden ser "comunicades"  entre qui les ha tingudes. No podem parlar de la "e", experiència nua però si de la "E", la nostra consciència d'ella a través d'una comunió silent subjacent del pensament del cor amorós.

El llenguatge Hindú
Es pot dir que més que un llenguatge hindú, es tracta d'un tronc d'experiències hindús;  La Vida dels llenguatges del hinduisme  es poden simbolitzar a través de Samsara, Moksa i el Karman.
El llenguatge Buddhista

És mes aviat un no-llenguatge, un silenci. Només és indicatiu com ho és el dit que senyala la lluna. El nostre alliberament es basa en l'experiència de la nostra inconsistència. A traves del dolor, -Dhukha-, vivint l'òctuple camí, se'ns obre el Nirvana. La intuïció profunda arribarà al coneixement de que samsara és nirvana.

______________________________

Respecte al Buddhisme es plantegen dos punts de vista: si res és real, -Déu, el món, l'univers, l'home, etc. i el resultat es el "buit", ¿es pot entendre que -el jo, que ho viu- no sigui tampoc res, essent a la vegada  el "subjecte" del camí que assenyala el Buddha?

Sobre el caràcter extàtic, de l'amor, -sempre sensible, experiencial-, que comporta que quan es parli d'unió, unitat, identificació o polaritat, -i ens remet a un salt centrífug, fora del nostre centre-, i que en Raimon va insinuar que alhora es també un descens de la transcendència cap a nosaltres que ens fa conscients de la nostra immanència, ens preguntem:

¿Pot brollar l'amor de la nostra pròpia immanència? ¿O és més propi de la Vida que se'ns ha donat?

Si tot el que el Deu-pare és, es dona en l'engendrament del seu Fill únic, l'amor, ¿pot ser-ne  una excepció?

Nosaltres, receptors d'aquest amor, ¿hauríem de desvetllar la consciència, tant de l'amor a "sí mateix" com als "altres"?.

"La llei fou donada per Moisés, però la gracia i la veritat han vingut per Jesucrist". "A Déu (sol) ningú no l'ha vist mai; el seu fill únic, que és Déu i està en els si del Pare, és qui l'ha revelat".

PROPERA SESSIÓ:  Dissabte 21-11-2015,  (pàg. 326-344).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada