QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dilluns, 12 d’octubre de 2015


SESSIÓ DE 19-09-2015.  Es treballà el Capítol III, “Els llenguatges místics” (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA").  (pàgines 297-305) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.

EL LLENGUATGE INTERCULTURAL

Com a resum del capítol anterior, l'experiència mística és la consciència de l'obertura a la tercera dimensió (espiritual) de la realitat, dimensió que conjuntament amb les altres dues -sensible e intel·ligible (mental)-,  permet viure una vida en plenitud.
Aquesta consciència és oberta no sols als "místics" sinó a  tothom. Viscuda en funció de les diversitats religioses, culturals, geogràfiques  i històriques, no podem dir que descriguin  la mateixa realitat.
El llenguatge místic és un llenguatge simbòlic: en Raimon, parla dels 4 llenguatges "viscuts", hindú, buddhista, cristià i secular, per haver experimentat la intel·ligibilitat interna com a criteri de veritat. Ningú pot entendre una cosa que creu falsa.
Aquest llenguatge simbòlic requereix de la participació del subjecte que parla (de la seva experiència -inefable-), com la del subjecte que escolta.  No podem parlar de la e, experiència nua però si de la E, la nostra consciència d'ella.

LES INVARIANTS LINGÜÍSTIQUES:
Inefabilitat: Tracta d'allò lingüísticament inexplicable però comunicable a través de la traducció.

Amor. El seu caràcter extàtic, -de l'amor-, es sempre sensible, es a dir experiencial. Sempre que es parli d'unió, unitat, identificació o polaritat sempre ens parla d'un salt centrífug, fora del nostre centre. Però s'insinua que es tambe un descens de la transcendència cap a nosaltres que ens fa conscients de la nostra immanència.

Coneixement. El llenguatge místic té una pretensió de veritat -es coneixement conscient encara que pugui tenir moments que transcendeixin la consciència.
_________________________________

Comentant que l'experiència mística estima de forma "centrífuga" -i que ens deixa buits dirigint-nos cap a l'altre-, això no pot obviar l'experiència de  l’amor a un mateix”; doncs l'amor a l'altre brolla del naixement d'aquest. "Déu ens ha estimat primer..."  i nosaltres, engendrats per l'amor del Pare, som estimats en el seu Fill únic, -i "primer" amor-,  i del que se'n deriven "tots els altres"; (a l'hinduïsme, pot ser relació  entre Brahma i Atman). Tot el que és el fill prové del Pare....; Tot el seu amor s'ha engendrat (no creat) en nosaltres, (M. Eckhart). Es desvetlla així la consciència de que "jo ....(també)... soc", o "Tu eres eso" (Nissargadatta) o "Se lo que eres", (R. Maharsi). Potser desprès caldrà veure que aquest "jo" sobra,  i restarà només el "buit", ( Buddha); quedarà un "soc", o "hom es" -sense necessitat de cap  jo.


PROPERA SESSIÓ:  Dissabte 17-10-2015,  (pàg. 305-317)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada