QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dimarts, 15 de desembre de 2015


SESSIÓ DE 21-11-2015.  Es treballà el Capítol III, “Els llenguatges místics” (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA").  (pàgines 326-334) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.

El llenguatge secular

Aquells qui veuen la situació humana com que, si existeix un Déu, aquest calla i "deixa el mon a les disputes dels homes" -com diu la Bíblia mateixa-, abans de negar-lo, posen la esperança en un futur millor. Davant del desconegut, aquest llenguatge pot no ser un llenguatge religiós; però no per això deixa de ser un llenguatge místic. I cerca la felicitat, la perfecció de la persona, com quelcom que sorgeix de nosaltres mateixos.

El llenguatge cristià

Té la pretensió de "veritat exclusiva", de ser l'únic llenguatge vertader. La seva essència seria el contingut de veritat que conté.

______________________________

En Raimon, indica que l'amor, -quan es parla d'unió, unitat, identificació o polaritat-, conté un caràcter extàtic, ens remet a un salt centrífug, fora del nostre centre, buidant-nos, esdevenint així l'experiència mística. També diu que l'amor és alhora un descens de la transcendència cap a nosaltres, que ens fa conscients de la nostra immanència.

Sorgeix la pregunta: si no es "rep" primer, -tot el que hom és-, ¿pot "donar-se" després? ¿Cal desvetllar la consciència de l'amor a "sí mateix" tal com ho fem amb l'amor als "altres"?.

Rebem, -segons la visió trinitàriad'en Raimon-, la condició humana -i alhora divina-, de ser fills i hereus, de ser engendrats per amor del Pare, en el seu Fill únic. Rebem la terra, l'univers, els nostres germans. Tot se'ns dona, tal com és, i tot és, per tant, bo. Segons Heràclito, "per a Déu tota cosa es ermosa bona i correcta; els homes, en canvi, consideren que algunes coses son correctes, i altres incorrectes". (M. Cavallé).

Acceptació d'allò engendrat per amor, és acceptar tot el que hi ha. Si tot prové del diví, ¿cal distingir el bé i el mal? Contràriament a la llei Mosaica, a les benaurances, -la "llei nova"-, el que  l'home considera com incorrecte, (pobres d'esperit, mansos, afligits, patidors, perseguits, etc.) és, en canvi, "benaurat" per Jesús.

 
PROPERA SESSIÓ:  Dissabte 19-12-2015,  (pàg. 334-350).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada