SESSIO DE 16-05-2015. Es treballà “l'experiència humana integral” del capítol “L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA" (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA")  (pàgines -289-297) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.

L’EXPERIÈNCIA MÍSTICA ESTA EN RELACIÓ DIRECTA AMB TOTA LA CONDICIÓ HUMANA 

La mística parla amb la Paraula autèntica, que és mediadora  entre el Pensament i l’Ésser. I la visió mística és la que veu amb els tres ulls alhora: no es “intimisme”. La paraula que porta a la praxi, a l’acció, ens arriba també així:

“gnoti seauton”- “Coneix-te a  tu mateix”    /    “ko ‘ham” -“qui (soc) jo”?

Aquestes frases representen l’essència de l’experiència mística: l’autoconeixement d’una gnosis plena d’eros (sentiment) i d’un autós que abarca el macrocosmos. O també en aquella “viure la Vida” (...“en Ell hi havia la vida”). Experiència doncs, sensible, intel·lectual (mental) i espiritual.

Però son els altres qui finalment em descobreixen qui es aquest “jo”,que no es pot confondre amb l’ego: no es pot estimar Déu sense estimar l’altre, ni l’altre sense estimar Déu, i no se’ls pot conèixer sense tendir a una comunió amb ells, es a dir estimant-los: ”...quan feu l’interior com l’exterior... i el superior com l’inferior, aleshores vindrà el regne”. (Evangeli de Tomàs).

La visió mística inclou tant l’Altre (alter) com a mi Mateix, tant la Humanitat i la Terra com el Diví: és la experiència cosmoteàndrica. El místic no es pot estar indiferent als sofriments humans; es sensible al dolor del món, al patiment i injustícies humanes; la fam i set de justícia és una característica de l’esperit místic, i aquesta sensibilitat humana sembla un criteri de l’autèntica mística. L’”opció preferencial dels pobres" de la teologia de l’alliberament cristiana sorgeix d’un impuls místic.

L’experiència mística té una relació amb la totalitat de la condició humana: allibera del temor i de inhibicions per por del fracàs. Les coses es fan  perquè s’hi troba un sentit i no pels resultats: “La rosa no té perquè, floreix perquè floreix” (A. Silesius).

El místic troba la relació (la relacionalitat) de tot; és un realista; no perd la pau, no espera una altra vida, sinó que en té l’esperança, viu la Vida, amb el sofriment de no poder-ho fer en constant plenitud (mentre hi hagi temporalitat).

________________

Comentem que  no s’ha d’oblidar “l’amor a un mateix”, doncs som “fills i hereus”. L’abocament a l’activisme “exterior”, pensant en contenir l’ego no pot sufocar el jo. Estimar l’altre com a tu mateix, comporta adquirir consciència que primer t’has de conèixer, t’has de trobar, i estimar, com diuen les tradicions: “tu ets això”, o bé, “jo soc el que soc”, o bé, “sea lo que usted es”:  tots fills del Pare.

PROPERA SESSIÓ:  Dissabte 20-06-2015,  (pàg. 297-305).