QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dijous, 14 de maig de 2015

SESSIO DE 11-04-2015. Es treballà “l'experiència humana integral” del capítol “L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA" (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA")  (pàgines -279-288) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.

Sobre el títol del cap. anterior:

“Som conscients d’una triple experiència: 1.SENSIBLE 2.INTEL·LIGIBLE 3.ESPIRITUAL”.

1. D’una part, mancaria una quarta experiència: la real o divina, atès que ja “som” des del inici de la creació…(“en el somos, estamos, i nos movemos, ”.... S. Pau).
2. En la paraula “intel·ligible”, utilitzada per Raimon s’hauria d’entendre allò mental o anímic.

Discutim sobre les diferències que això comporta. Finalment, es pot resumir dient  que ja som cos ment i esperit, i que el que en Raimon diu que la mística no nomes es “experiència” de Déu, sinó que -en aquesta triada de cos, ment i esperit-, ja ho som tot, cosa de la que ens n’adona’m quan s’adquireix consciència d’això: que ho som. També:

·         Amb la consciència  entenem que cal que la llavor caigui i mori perquè neixi la nova vida: si la personalitat no mor, l’espiga no neix.
·       En l’época moderna, com que la nostra visió de la consciencia  esta afectada per allò        "temporal"...... no resulta real,  i això mateix ens destrueix la corrrecta visió.
·         L ‘U es diferent  i en part contrari, al  que en diem “trinitari”.
·         “Buit” i “forma”, si bé son contraris i causa de divisions en el mon místic, esdevenen el mateix quan es supera la dualitat.
________________

Resta per parlar dels tres sentits, que també es poden dir tres amors, o tres formes de sentir o tocar la realitat, sense oblidar que coneixement o intel·lecció i sentiment o amor no es poden separar l’u de l’altre. Clàssicament, la mística es definida com quelcom experièncial, referint-se a coneixement amorós de Déu: estimar Déu és coneix-se’l, i coneix-se’l és ser-ne’.

Tothom és potencialment un místic, diu Raimon, assenyalant que ni  l’experiència de la transcendència ni la de  la immanència no poden ser una experiència mental: manca l’actualització, la experiència en l’”acte”, i aquest és l’amor. S’ha de sortir d’un mateix: l’objecte (ob-jectum) com a tal no està en mi, però cal assimilar-me’l, es a dir convertir-lo en subjecte (sub-jectum), -en el meu ‘no-res’-. S’esdevé així l’experiència pura:  pura Presència, buida de tot i del meu ‘no-res’.

En aquest “toc” toquem l’infinit en un sol punt, en que hi ha una certa comunió amb tota la realitat, i en especial dels homes, que no es pot anomenar sinó mística, una participació en l’experiència de la Vida. I així,  la nova innocència que surt d’un cor pur veuen la realitat, el que és, l’Ésser


PROPERA SESSIÓ:  PENDENT DE CONFIRMACIO:  dissabte 16-05-2015,  (pàg.289 -297).


_________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada