QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dissabte, 14 de febrer de 2015

SESSIÓ DE 17-01-2015. Es treballà “l'experiència humana integral” del capítol “L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA" (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA")  (pàgines 263-269) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.

E = e.l.m.i.r.a.

Seguint  els factors de la Experiència:

§  La memòria pot influir en l’experiència passada, i així, actualitzar-la; ens pot remetre també al passat fins a recordar-la de quan érem petits, -“purs”-, o inclús la del nostre Origen diví.
§  La interpretació ens la despulla d’altres detalls que n’oculten la seva puresa.
§  En la recepció, intervé la nostra disposició d’obertura a la societat i de rebre-la en llibertat.

Tot depèn dels diversos nivells de consciència o vivències de cadascú. En
·         l’actualització, l’experiència se’ns dirigirà cap a nosaltres, i a impulsar-nos en la pràctica amb el seu poder de transformació.

L’”experiència plena de la vida”, a més de ser “consciència buida d’un amor extàtic”, requereix  adonar-se’n  que no és un  jo individual la té; en calen dos. Cal que ens reconeixem com un  del Pare i succeeix quan Ell ens nomena: “Tu ets el meu Fill; avui t’he engendrat”.

Els  nivells de consciència  van recordar les  pintures de l’època romànica de  Boí, on, en franges de diversos colors, es circumden les figures representades, fins la volta negre del cel. Aquestes representacions figuren també en d’altres èpoques, (beat de Lièbana), i  formes, per algun pintor a l’edat moderna, (Marc Rothko). 

El cas d’una persona que va assumir el patiment de voler cuidar personalment els seus pares, -quan tothom li aconsellava de no afrontar-ho perquè comportava massa sacrificis-, plantejà el problema dels  sofriments en la vida: d’una banda, aquests no es poden fer només per “amor” a un “deu redemptor” (un mitjà –sacrifici-, no justifica mai la fi). D’altra banda però, la creu de que Jesús ens parla es “ d’un jou suau i de càrrega lleugera”.

PROPERA SESSIÓ: Es convoca per al dissabte 21-02-2015,  (pàg. 269-288). Es comunicarà per correu als qui ho desitgin.

___________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada