___________________________________________________________________

SESSIÓ DE 20-09-2014. Es treballà “l'experiència humana integral” del capítol “L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA" (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA")  (pàgines 247-251) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.

Es va debatre si a través els diversos llenguatges es pot arribar a entendre les mateixes experiències, -tal com han dit els místics-, o bé tenen totes  quelcom específic, segons E = e.l.m.ir.a., sense arribar a un acord.

També es va preguntar on és aquest  amor tan recóndit, que pot arribar a buidar la consciència. No es tracta d'estimar amb la voluntat d'un impuls nou, com mai s'ha fet, doncs estariem repetint vells patrons. Es tracta potser de comprendre que son moments en que es pot "sortir del sí mateix, (del "jo-ego") mantenint una actitud extàtica, com en els exemples que s'han dit:

• dibuixar un cercle perfecte, amb molta concentració  o
• restablir una relació amorosa llargament trencada, o
• embriagar-nos amb la bellesa d'una flor, o
• compadir gent que ha quedat deshauciada, etc.,

experiències tanintenses que quan es donen ens fan "perdre" el propi jo.  Llavors, potser es pot  viure nomès  amb la concentració, amb l'amor, amb la bellesa i amb la compassió pures, que segueixen estant en nosaltres, que es el que ens ha fet sortir d'un mateix,  i alhora oblidar-nos dels seus conceptes: el cercle, la relació amorosa, la flor, els deshaucis.

De viure estáticament en el món del "conceptes" i de les coses, es pot arribar a "ser" totes les coses significades pels conceptes i així anar ampliant la consciència fins conèixer (estimar) tota la realitat, amb independència de si es "bona" o "dolenta".

Visquent aquestes experiències -on veiem que el jo-ego queda sense  "formes" i judicis-, es pot intuïr i viure una altra realitat, "sent-ne" aquesta altra realitat. La ment no necessitaria ser el centre de tot, com a l'edat mitjana ho era la terra respecte a tot l'univers; amb el gir Copernicà l'antic centre terrenal va desaparèixer, i ara es pot dir que el centre está en totes  parts i en ninguna. En el mateix univers les antigues experiències ara es tornen  noves (E); no necessiten d'un centre com és  l'antiga  poderosa ment.

I atès que parlem d'experiències quasi puntuals o molt breus, es difícil de mantenir-les i sobretot, d'eixamplar-les  en la consciència, però mantenir-les  en el temps ajuda a evitar les dualitats jo-món, subjecte-objecte etc..

PROPERA SESSIÓ: Es convoca per al dissabte 25-10-2014,  (pàgs 251-259). Es comunicarà per correu als qui ho desitgin.

______________________________________________