QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

dimarts, 16 de setembre de 2014

_______________________________________________________________________

SESSIÓ DE 21-06-2014. Es treballà “l'experiència humana integral” del capítol “L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA" (del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA")  (pàgines 233-272) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.

"LA PURA CONSCIÈNCIA ES L'EXPERIÈNCIA D'UNA PRESÈNCIA PLENA D'AMOR"


Com va dir en Raimon aquesta pura Presència, buida de tot és l'experiència pura de la realitat. S'anomena extàtica perquè no torna sobre sí mateixa, i no torna a sí mateixa perquè está plena d'un amor que no permet al coneixement recaure sobre sí mateix. L'amor és extàtic i per això buida la consciencia de contingut. Es tracta d'aquella experiència que coneix estimant i coneixent estima. No es tracta d'un coneixement nomès intel.lectual ni d'un amor nomès sentimental. Hi ha una evidència "sensible", que és sense saber què és.

L'amor de Krsna per les seves criatures, la declaració d'amor de Déu a l'home segons la Bhagavad-gita, el déu monoteísta que va veure que la creació era bona, el Pare del cristianisme que tant va estimar el mon, Crist, que va estimar els seus fins a la fi, i l'experiència conscient de la realitat de la vida, -sense excloure ni el sofriment ni el mal-, estan plenes de l'amabilitat de la vida. S'estima la realitat perquè ella mateixa és amable i se la converteix en amable perquè se l'estima (i aquesta intuïció és el secret de la compassió -karuna-, que dóna origen a la serenitat a orient). La realitat, doncs és un do que en rebre'l ens transforma i transformant-se es torna capaç de ser transmés de nou, (éssent aquest un dels poders de l'amor).

La intuïció mística és una experiència  tant amorosa com  cognoscitiva, es a dir que toquem la realitat amb el coneixement i amb l'amor, descobrint-se nomès com un "toc" previ a la separació posterior.

Del silenci del Pare neix el logos, la paraula. L'experiència és com una comunió silent subjacent dels pensaments del cor amorós.


Nosaltres reflexionem, pensem: ¿on és aquest  amor que sembla tan recóndit? ¿no és aqui, al voltant d'aquesta taula,? ¿No s'esten en el dia a dia, a familiars i coneguts, així com a tota la humanitat, ampliant-se així la nostra consciència en conèixer -sense excloure'n res, ni el patiment ni el mal-, tota la realitat?



PROPERA SESSIÓ: Es convoca per al dissabte 20-09-2014,  (pàgs 247-272). Es comunicarà per correu als qui ho desitgin.

__________________________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada