QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES, QUE PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET VOLEN COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ES TROBEN REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES
.

divendres, 6 de desembre de 2013

_____________________________________________________
SESSIÓ DE 9-11-2013.
Es treballà “l'experiència humana integral” del capítol “L'EXPERIÈNCIA MÍSTICA" (que forma part de l'inici del llibre d'en Raimon, "DE LA MÍSTICA")  (pàgines 169-182) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.


Atès que la mística comença per la paraula, en Raimon analitza prèviament els diversos llenguatges, com son: el científic, el filosòfic i el mìstic, -que, desbordant allò racional-, connecta amb els llenguatges artìstic i poètic.

El  llenguatge místic té com a mètode la intuició, que és un coneixement directe, -de tipus superior al reflexiu-, d'allò veraç, i que ens transporta al nivell últim de la realitat (algú comenta haver-la experimentat, sense poder explicar-ho...).

Com instrument, utilitza el sìmbol, que permet el salt  de l'objecte al subjecte, del concepte a l'intuïció, sense separar la immanència de la transcendència. El sìmbol místic ens parla de la Vida, que ens embolcalla a nosaltres; el místic viu la Vida en la seva plenitud.

També pretén expressar una experiència sui-géneris de la realitat, que, com a tal, nomès es pot expressar amb símbols.

L'home, tradicionalment, ha experimentat el terreny de la mística com a una fe il.luminada (cristianisme) o bé com una experiència directa a orient, (anubhava), i com un "toc" sense intermediaris.  La  concepció de l'home es sobreentesa  con un tot que té cos, ánima i esperit.
  • (Reflexió: aquest "toc" es quelcom que "ens toca", degut a la nostra actitud de recepció, silenci, humilitat etc.; és oposat a qualsevol percepció de que nosaltres  puguem "tocar" quelcom de la realitat. La direcció és sempre de fora al nostre interior, tot i que pot ser  "detectat" erròniament com quelcom que jo "hagi tingut").

Se intenta parlar, no dels fenòmens místics, sinò la de la experiència mística, atès que ensí és inefable, abandonant la ment i amb el cor pur, 

PROPERA SESSIÓ: Es convoca per al dissabte 21-12-2013,  (pàgs.193-204). Es comunicarà per correu als qui ho desitgin.

__________________________________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada