SESSIO DE 8-04-17: L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. "BENAURADA SENZILLESA". (pg.171-193).

 El repte de descobrir-se monjo ("monachos").

El repte, es descobrir la dimensió mes profunda de l'home com a monachos, (casa individual eremita), fent la seva experiència: conèixer-se a sí mateix;  "qui es coneix a sí mateix, coneix Déu", i "qui coneix déu coneix totes les coses", segons les tradicions. Dita experiència es co-neixement, néixer conjuntament amb la cosa coneguda. Per tant,

 

1. Cal redescobrir el valor del Silenci. Si "al principi hi havia la Paraula", com diuen moltes tradicions, -no s'afirma, tampoc, que la Paraula sigui el Silenci. El Principi és el Silenci, el Buit, el No-res, l'Abisme, la Foscor. (Tot el que és, des del principi: allò que era abans del "big-bang", és, i serà)*. El Silenci és llibertat, precisament perquè no-es, no-es encara res, i -per tant-, ho pot ser tot.

Qui no viu el Silenci, -qui no viu aquesta intuïció-, no pot ser tolerant, ni rígid, i per tant no pot ser feliç si les coses no van com ell "voldria" o es pensa que haurien d'anar. L'experiència del Silenci és a la base de la llibertat, del pluralisme de la tolerància i de la felicitat. (Tot el que hi ha: home, naturalesa, tsunamis, malalties, bellesa, mort ....etc, ha de ser viscut des del Silenci. Heràclite diu: "per al deu tot (es) bell, i bo i just; els homes, en canvi, prenen l'un com a injust i l'altre com a just")*.

 

Totes les tradicions recomanen el Silenci; ens conviden a trobar-nos a nosaltres mateixos, per continuar sent nosaltres mateixos qui descobrim el Silenci originari d'on procedim. El "noble silenci" és la virtut fonamental del monjo, diu Buddha. El savi és silent, diu el taoísme. "..entre los pucheros anda Dios.." diu sta. Teresa.

 

2.  Cal evitar  caure en la fragmentació del coneixedor, de l'home. (El que era ja des del principi, abans de la existència que coneixem, era "el naixement etern" dels homes, segons  M. Eckhart)*.

3. L'ecumenisme ecumènic del monjo: allà on es parla d'ell, sigui cristià o budista, no hi ha violència. La dimensió monàstica és un fenòmen religiós i humà primordial, previ a les separacions entre les confessions religioses i estaments particulars. No cal la unitat, sinó l'harmonia entre les religions i les cultures per a la pau. I sense senzillesa això es torna irrealitzable.

L'home actual no pot basar-se en models antics, just com el del monjo; cal una novetat més forta: anar a les arrels del monaquisme, que sempre ha volgut ser un viatge cap a la radicalitat de l'Absolut. (on "mora" el Silenci)*. Estem tan preocupats per "salvar" el món, per guarir la terra, per la supervivència, que ens  oblidem (que potser la millor manera de salvar el mon és des d'aquesta humil senzillesa)*.

 

¿Es, el monjo, un arquetip universal?

Cal una nova metànoia, una nova conversió, -o bé una nova consciència-, i sondejar el present transhistòric, aquí i ara. Parlar de l'arquetip del monjo equival a dir que hi ha un arquetip humà, que el monjo pretén realitzar. ¿Es, el monjo, un arquetip universal per a la vida humana? No, el monjo es només una de les maneres de realitzar aquest arquetip universal.

Comentaris ()*

PROPERA SESSIÓ: Per coincidència amb el Seminari de Lectura sobre Panikkar al III Fòrum Fragmenta, es desplaça del dia 20-05 al  dissabte 27-05-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". (pg.195-213).

-----------------------------------------------