SESSIO DE 18-02-17: L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. MARIA. (pg. 158-163).

MARIA. (continuació)

Pensant en la actitud de Maria en relació amb nosaltres, es destaca una doble funció de la Mare de Déu, com model o mes aviat "mestra" de vida interior. Ensenya amb el seu exemple, i amb la seva acció; no té una doctrina, viu i fa, empeny i sosté, atrau i convenç. Podem veure-ho en dos exemples:

1. El principi passiu de la vida interior.

Sembla que Jesús hagi predicat només una doctrina per assolir la felicitat sobrenatural, i s'hagi limitat a donar-nos la recepta per a assolir l'èxit a l'altre món, sent eternament feliços. Però això esdevé un egocentrisme inconscient, encaminat a la obtenció de la puresa, la fortuna, que tot vagi bé, etc., la qual cosa no és en el fons més que pura egolatria.

 "Déu no deu res a ningú mes que a ell mateix", es diu a la Summa Theologica de S. Tomás. Però  fins i tot a la comunió, es tracta de que ens transformen en el crist, i no que ell esdevingui en nosaltres.(1) El fi de la nostra vida no és ni tan sols donar glòria a Déu, sinó simplement Déu, la unió amb ell, la comunió amb la Divinitat: va crear les creatures per manifestar la seva perfecció.

Per tant, es seguint la via de la vida interior ("el regne és dintre de vosaltres"), dels camins de l'amor, de tot allò fins al fi de l'existència, que l'home s'adona de la seva comesa es redueix a una actitud principalment passiva, femenina, com Maria. La Mare de Déu, fecundada per l'Esperit, és model de comportament, de passivitat, de receptivitat: diu un simple "hágase".

 2. Maria, mestra de vida interior. (contemplació)

Maria realitza les funcions pròpies del seu estat de vida exterior, com a mare, esposa, veïna, etc., així com també les de la vida interior. En aquest sentit, la vida cristiana és com la síntesi entre Marta i Maria, on aquesta escull la millor part, la contemplació, i Marta l'acció, que no son sinó parts d'un tot que es la Vida, la llum dels homes. Maria realitza la síntesi entre les parts: l'acció no és el fruit material de la contemplació, ni la seva expressió. No és un cercle viciós, sinó un cercle vital. La contemplació, mena a l'activitat en el món, de la qual es nodreix la nostra ment i el nostre cor, per conèixer i estimar Déu en les creatures.(2)

La vida no ens ha estat donada ni per "donar" ni per "rebre", ni per actuar, fer, etc, sinó per comprendre-la, i viure-la en enteniment i lloança al Creador. La Vida no es troba en allò que hom posseeix (Lc. 12,15), sinó en el que som, en el que esdevenim.

----------------------Comentaris

(1) M.Eckhart dirà que per ser-ne lliure de tot no hi pot haver en ell ni tan sòls un "lloc" reservat a un Déu.

(2) Veure déu en totes les coses: es comenta que es pot fer amb una progressiva obertura i integració en la consciència, del que es va veient, entenent, coneixent i experimentant.


PROPERA SESSIÓ: dissabte 11-03-2017. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. 'MARIA". (pg. 163-173).

-----------------------------------------------