SESSIÓ DE 11-05-2013.

Es treballà “la paraula del silenci” del capítol “L'ORIGEN: EL SILENCI." (pàgines 136-139) de l'Opera Omnia de Raimon PANIKKAR,  Mística, plenitud de Vida.

Atès que en realitat som "Paraula", en Raimon es desmarca de les diverses acepcions de la paraula, com son la "xerrameca"  o les "opinions" dels humans, -tal com diu Parmènides al seu poema. La Paraula genuïna comunica Vida, -no pensaments-, i al mateix temps revela el seu origen, el silenci primordial de la Paraula.

Aquest silenci no diu res, doncs, d'allò que hom es pot expressar amb el llenguatge, (serien "xerrameques" i "opinions"). Les paraules genuïnes son mediadores entre el silenci i el sentit o el significat; i ens comuniquen quelcom de l'inexpressable. Aquest, no es percep normalment pels oïdors; cal escoltar amb "atenció" i "amor" per percebre el verdader "so".

L'instrument per rebre'l  és la consciència, que deixa a part els sentits i la raó. Percebem, com el antics ho feien, amb el tercer ull, com una consciència de l'inexpressable, que vibra i és oberta a l'amor: es  consciència-experiència immediata de la totalitat. És també el "cit" del sat-cit-ananda de l'hinduïsme. Experienciar el nexe entre el dit i el no dit, (l'expressable i el no expressable, la forma i la no-forma), és consciència a-dual, advaita, consciència de Unitat.

Per a nosaltres, en la paraula, genuïna, en el logos (Plotí),  era l'Origen del Tot. Això ens ressona a la primera frase del Pròleg de l'Evangeli de Joan.

   PROPERA SESSIÓ:  Es convoca per el dissabte 16-06-2013,  (pàgs. 139-146).Es comunicarà per correu als que ho desitgin.

__________________________________________________________________