QUI SOM

SOM UN GRUP DE PERSONES PROVINENTS DELS COL.LOQUIS D'EN RAIMON PÀNIKKAR A TAVERTET. VOLEM COMPARTIR EL DESENVOLUPAMENT DE LA CONSCIÈNCIA, I LES SEVES EXPERIÈNCIES DES DEL VEDANTA ADVAITA (NO-DUALITAT) I LA VISIÓ TRINITÀRIA.
ENS TROBEM REGULARMENT, TREBALLANT TAMBÉ TEMES COMUNS D'ALTRES ÀMBITS RELIGIOSOS I FILOSÒFICS A TRAVÉS DEL SILENCI, L'ESTUDI, LA COMPRENSIÓ I LA MEDITACIÓ I ACCIÓ CONTEMPLATIVES.

___________________________________________
Connexions:

Raimon Panikkar - Fundació Vivarium
http//www.raimon-panikkar.org/catalano/biografia.HTML
Any Raimon Panikkar
http//cultura.gencat.cat/ca/anyraimonpanikkar/inici/


diumenge, 13 d’octubre del 2019

 
09-09-2019-SOBRE EL POSTMATERIALISME. CULTURA DEL SER I DEL SENTIR
 
 Javier Melloni Sj - El Silencio 
 
El silencio es indispensable para ser libres, si no, somos seres repetitivos, compulsivos, previsibles. El silencio es el espacio de la libertad,  es el espacio de la creatividad, el espacio de ser verdaderamente nosotros, y no otro, o lo que se espera de nosotros. Pero para eso hemos de conectar con nuestra fuente, y esa fuente esta en lo mas profundo  de nosotros; y eso mas profundo, es al mismo tiempo..., aquel que llamamos Dios. Porque nosotros no la brotamos, esa profundidad; porque Dios está  en todos y en todo, y eso profundo que está en todos, es Dios.
 
Pero Dios está en cada uno de  nosotros, y sólo podemos acceder a través de nosotros.

Por tanto, el silencio es la puerta hacia nosotros mismos: silenciarse es distanciarse; y en ése distanciamiento, de repente uno conecta consigo mismo, ni desde los pensamientos continuos que estamos teniendo, ni desde las conexiones de las cuales estamos dependiendo; sino de pronto, estamos siendo conscientes de que somos nosotros, y que nadie puede ser nosotros, sustituyéndonos.
Hacer silencio es conectarse con esa fuente primera que digo: yo. Y ese yo piensa, ese yo siente, ese yo habla.
Pero muchas veces nuestros pensamientos nuestros sentimientos, nuestras palabras nos sacan de nosotros mismos y estamos reaccionando sin darnos cuenta de porque estamos reaccionando así.
Silenciarse es darse cuenta de algo que esta antes, que es, desde donde hablo, pienso, decido: eso es hacer silencio. Es conectarse con algo mucho mayor que yo mismo, pero que está dentro de mí mismo.
 
 ¿Cómo sé que estoy haciendo silencio?
 
 Sentimos que estamos haciendo silencio, porque se crea un espacio interior que nos calma, y al mismo tiempo nos clarifica. De pronto, muchos de los colapsos mentales que tenemos o de problemas, o de... de pronto, los vemos desde otro lugar y se disuelven automáticamente.
Porque estamos en el lugar verdadero. Y eso está en nuestra respiración.
Con lo  cual, con que sólo  encontráramos  cinco minutos al día, sólo cinco minutos  para darse cuenta de que estoy inspirando y  de que estoy respirando, me estoy integrando en el momento presente, y disponiéndome para vivir la jornada que va a aparecer, o prepararme para la conversación que voy a tener, o para el examen tengo que afrontar, o para cualquiera de las cosas que voy a hacer....; hacerlo antes, -con un momento de consciencia-, eso es conectar con uno mismo.
...............................................................................

dijous, 10 d’octubre del 2019


SESSIO del dia 14-9-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 8, "LA TRINITAT"  (pàg.  ), "El Pare"

 
 
 
 
  PROPERA SESSIÓ dissabte dia 26-10-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: Vol. 8 "LA TRINITAT" (pàg.     ), "El "Fill"
 
-------------------------------------------------------------------
6 DE JULIOL 2019
   
II   TROBADA DELS  GRUPS VIVARIUM DE CATALUNYA  A BARCELONA

 Programa  d'actes i horari:
1. Reunió dels grups Vivarium al  Casal Bellesguard carrer Mercè Rodoreda, núm. 9, sobre la Ronda de Dalt.
2. Conferència d'Àngels Canadell, "El ritme del temps i l'ordenació de l'espai en R. Panikkar".
3.  Reunió de coordinació dels tres grups sobre diversos punts. 
 Horari: 
              ·         10:15 h              Rebuda i inscripcions.
            ·         10:30 h              Meditació - silenci fins a les 11:00 h.
·         11:05 h              Xerrada a càrrec d'Àngels Canadell i col·loqui.
·         12:30 h              Pausa /café.
·         12:55 h              Reunió dels grups i apunts diversos: ajustaments textos  referencials dels grups Vivarium; comunicacions dels grups   ivarium impuls d'experiències comunes; cursos de formació,  imposis i recessos d'arreu de Catalunya; propostes  nous temes  de  treball,  etc.
·         14:15/30 h       Dinar comunitari d'agermanament.
 
CoordinaVIVARIUM BARCINO.
----------------------------------------------------------

SESSIO del dia 15-6-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. Tercera part " INVITACIO A LA SAVIESA" Quaternitas perfecta. (pàg. 457-476),



  PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 14-9-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. . L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 8, "LA TRINITAT"  (pàg.  ), "El Pare"
-----------------------------------------------------

SESSIO del dia 18-5-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. Tercera part " INVITACIO A LA SAVIESA" Quaternitas perfecta (pàg. 435-457),

 
 
 

  PROPERA SESSIÓ de dissabte dia 15-6-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. Tercera part " INVITACIO A LA SAVIESA" Quaternitas perfecta (pàg. 457-476),
-----------------------------------------------------

SESSIO del dia 13-4-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. Tercera part " INVITACIO A LA SAVIESA" (pàg. 403-433),



 

  PROPERA SESSIÓ dissabte dia 18-5-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. Tercera part " INVITACIO A LA SAVIESA" Preparar una llar per a la saviesa (pàg. 435-457),
-----------------------------------------------------

dilluns, 8 d’abril del 2019


  SESSIÓ DEL DIA 9-3-2019. . L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. " BENAURADA SENZILLESA". "EL MONJO HINDÚ". CAP. III CARTA A ABISIKTANANDA SOBRE EL MONAQUISME ORIENTAL I OCCIDENTAL (pag. 367-398)
-----------------------------------------------------


En Raimon, descriu la vivència que el monjo Abhisiktananda, (Henri Le Saux), va tenir al mon hindú durant decennis, a través dels seus diaris i escrits, -com a suport del que vol expressar-; destaca l'angoixa com a una constant en l'experiència de la seva vida. Veu com ell distingeix la superficialitat versus l'experiència profunda; i també el caràcter no conceptual, sinó existencial del 'problema' entre el advaita i el cristianisme; en la roda del samsara, destaca també la  dificultat d'una mútua harmonització. Oposa el conflictes doctrinals, la ortodoxia (doxa=doctrina) 'versus' experiència de vida inspirada en l'Esperit ortopraxis (praxis=vida); d'aquí sorgeixen les dificultats i angoixes lligades a allò aprés i viscut. 
 
Segons Panikkar, el punt vulnerable d'Abishiktananda es la doctrina, la formulació; però no la 'superficialitat', perquè la seva experiència és una experiència profunda: si bé rebutja el paper de l"i.luminat" (el bodhisattva), manté en canvi un  rigor absolut en la crida interior. Aquesta crida....:  

"No era tant una inclinació a fer això o allò, com una set de ser, -com sovint escrivies al teu diari els últims anys:  ¿Fer? ¿Fer què? No soc aquí per fer coses, sinó per ser»" 

Hi han dos 'amors' en la tensió advaita-cristianisme: no és un conflicte acadèmic o dialèctic, sinó existencial; per això té por per les conseqüències negatives pel cristianisme, derivades de l'acceptació de l'advaita. Veu en ell una crida existencial de l'advaita, i alhora  un amor apassionat alCrist.

"Sí, tenies dos amors, i aquests dos amors -pel marga ('camí') cristià i pel dharma ('religió') hindú –van lluitar dins teu durant els vint-i-cinc anys d'estada a l''India. Només cap al final...sembla que els dos amors van arribar a una harmonia".

Pensaves: atès que l'experiència verdadera és irresistible, pot reportar aquesta crida conseqüències negatives pel cristianisme? 

Per unir la tradició occidental amb l'experiència advàitica no n'hi havia prou amb viure aquesta experiència.

Va veure en ell que calia cremar les adherències (o aferraments) artificials de l'èsser occidental, però en canvi manté la resurrecció de la carn, la qual cosa es oposada a l'advaita; es troba per tant, entre comprensions oposades del real, amb la impossibilitat de sintetitzar advaita i cristianisme conceptualment: 
 
Veu que per assolir la llibertat es necessària la identificació entre la nostra essència i la nostra existència: la solitud perfecta, l'autenticitat absoluta s'assoleix només quan el nostre ésser arriba a la identificació entre la nostra essència i la nostra existència, Només aleshores podem actuar d'una manera natural i espontània, això és: en perfecta llibertat.
 
Panikkar veu en ell també que l'important no és l'ortodoxia (la correcció de la doctrina), sinó l'ortopraxi (el seguiment de l'Esperit); i en aquest sentit, Panikkar dirà que el monaquisme absolut no és cristià. La vocació monàstica extrema, (.... impossible de viure), li porta a Abhisiktananda a l'advaita. Per a ell, les concepcions, formulacions, i doctrines tenen un valor relatiu. L'experiència mística és impossible de ser expressada. 

Destaca en ell que cal una sortida de l'antinòmia encarnació-transcendència, i de la tensió i apatia existencial per mitjà de l'amor concret; curiosament, Abhisiktananda ho trobarà en l'experiència de paternitat derivada de la convivència amb un sisya , un veritable deixeble, a les darreries de la seva vida.

... havies descobert una dimensió humana fonamental: la paternitat. El rigor del teu ideal abstracte es va diluir en l'amor i l'escalf d'aquell encontre concret. ....D'una altra banda, des del punt de vista existencial, vas esdevenir «pare», Aquesta vegada la paternitat va fer que fossis més humà, més capaç d'estimar el concret, amb un amor que tenia nama i rupa ('nom' i 'forma'). Et comportaves amb totes les atencions, fins i tot senties ànsia envers aquest teu fill, i així el teu ideal de l'acosmisme es va esfondrar davant de l'experiència no ja de ser mestre, sinó de ser pare: ...

Les preguntes finals que se'n fa Panikkar : "quin valor té avui dia el monaquisme"?; es tracta de "¿Cims nevats inaccessibles o valls tenebroses?". Cal trobar la creu i el sofriment com a mitjà i no com a fins en si mateixos; i el valor, tant  de  la fidelitat a les pròpies conviccions, com el de l'obertura a l'Absolut i l'obediència a l'Esperit. 

 

  PROPERA SESSIÓ: dissabte dia 13-4-2019. L'obra de l’Opera Omnia de Raimón PANIKKAR: VOL 1, TOM  2. Tercera part " INVITACIO A LA SAVIESA" (pàg. 405-433),

-----------------------------------------------------